DADES x VIOLÈNCIA x DONES és un recorregut visual i interactiu sobre l’impacte de la violència de gènere a Catalunya, la resposta judicial davant d’aquests casos i els recursos públics que es destinen des de l’administració per combatre-la. En aquesta fase inicial hem centrat la investigació en la violència masclista en l’àmbit de la parella (Llei orgànica 1/2004), donada la disponibilitat de dades amb una sèrie històrica en aquest àmbit i, a partir de la qual, contrastem i generem informació. L’anàlisi recull les dades disponibles entre els anys 2008 i 2018.

Aquest portal és fruit de la col·laboració de moltes persones en un conjunt d’exploracions de fonts de dades públiques per localitzar i recollir dades objectives, referenciades i oficials. L’objectiu final del portal és posar a l’abast de la ciutadania tota aquesta informació d’una manera senzilla, visual i accessible.

Les principals fonts d’informació han estat l’Observatori contra la Violència de Gènere i Domèstica del Consell General del Poder Judicial, la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol i l’Institut Català de les Dones. Pel que fa a les qüestions sobre recursos públics, s’han consultat els pressupostos de Catalunya, de l’Estat i d’altres CCAA.

Impacte de la violència

La Delegació de Violència Gènere del govern espanyol ofereix les dades de les víctimes mortals per violència de gènere des de l’any 2003. En aquest cas, ens hem centrat en les morts registrades a Catalunya entre l’any 2008 i 2018.

Descarrega les dades

Tal com es pot veure al gràfic, la quantitat total de dones assassinades s’ha reduït a nivell global entre la primera i la segona meitat de l’última dècada. Tot i això, les dades no mostren que hi hagi una tendència clara a la baixa any a any, sinó que el nombre de morts és desigual amb alguns anys especialment ‘negres’.

Catalunya és la vuitena comunitat autònoma amb la taxa més alta de víctimes mortals per violència de gènere sobre el total de dones. Concretament, entre 2008 i 2018, a Catalunya hi ha hagut 26 víctimes per cada milió de dones.


A continuació, es recullen les dades sobre les denúncies presentades per violència de gènere a Catalunya. Segons fixa la llei 1/2004, es considera violència de gènere aquella que s’exerceix contra les dones per part d’homes que són o han estat la seva parella o han mantingut algun tipus de relació afectiva. També entra dins aquesta classificació la violència exercida en l’àmbit de la parella encara que no hi hagi convivència.

Descarrega les dades

Es pot apreciar un clar augment de les denúncies a Catalunya en els últims anys, passant de les 17.149 de l’any 2013 a les 23.098 registrades l’any 2018. Aquesta tendència a l’alça es reprodueix també a la resta de comunitats autònomes i és especialment visible a partir de l’any 2015.


Un dels serveis al que poden acudir les víctimes de violència de gènere són els SIAD (Serveis d’Informació i Atenció a les Dones), encarregats de la detecció de situacions de violència i derivació als serveis especialitzats. Anualment, l’Institut Català de les Dones fa públiques les dades recollides per la xarxa de SIAD, formada per 102 centres arreu del territori.

Descarrega les dades

Les dades dels SIAD corroboren l’augment de dones víctimes de violència de gènere que denuncien o busquen ajuda. Des que l’any 2010 es van començar a recollir aquestes dades, fins l’any 2018, aquests tipus de casos han augmentat més del 33%.


Si fem una mirada global a les dades d’aquests últims anys a Catalunya, fins a 99 dones han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, 212.302 han presentat denúncies per violència de gènere i els SIAD han atès 74.819 casos d’aquest tipus.

Descarrega les dades (víctimes)
Descarrega les dades (denúncies)
Descarrega les dades (SIAD)

Tarragona és la província amb una taxa més alta de dones assassinades i de denúncies presentades, mentre que Girona és la que més casos de violència masclista ha atès a través dels SIAD.

Resposta judicial

Entre les nombroses variables publicades des de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol i del Consell General del Poder Judicial, analitzem les xifres relatives a denúncies, ordres de protecció i condemnes, per dibuixar els principals trets de la resposta judicial en el camp de la violència de gènere.


El primer indicador a valorar és el nombre de denúncies prèvies de dones assassinades per violència masclista d’acord amb dades de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol.

Descarrega les dades

La quantitat de víctimes mortals que havia denunciat la seva situació abans de ser assassinades no augmenta i la xifra total entre 2008 i 2018 no supera el 26%. Concretament, l’any 2018, de les 8 dones assassinades només una havia denunciat i, en casos com el 2015 o el 2016, cap de les 12 dones que van ser assassinades ho havia fet.


A continuació, es mostra la quantitat d’ordres de protecció concedides a Catalunya sobre el total de les sol·licitades, a partir de les dades publicades per l’’Observatori de Violència de Gènere i Domèstic del Consell General del Poder Judicial.

Descarrega les dades

Catalunya ha concedit menys de la meitat de les ordres de protecció demanades en els últims 11 anys, un 46,72% de les més de 60.000 demanades. Aquesta xifra es troba molt per sota de la mitjana espanyola, d’un 68,42% d’ordres concedides.


La següent dada a analitzar sobre la resposta judicial és el percentatge de sentències condemnatòries en proporció a les absolutòries. Per fer-ho comptem també amb dades de l’Observatori contra la Violència de Gènere i Domèstica del Consell General del Poder Judicial.

Descarrega les dades

A trets generals, l’evolució de les sentències condemnatòries augmenta tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. La proporció mitjana de Catalunya és del 70,44% de 2008 a 2018, tot i que tendeix a augmentar. El darrer any més del 83% de condemnes a Catalunya han resultat condemnatòries. Tot i això, i tenint en compte xifres dels darrers 11 anys,  Catalunya es troba per sota de la mitjana espanyola, del 78,65%.


Amb la Llei Integral 1/2004 el govern central aprova per primera vegada la creació d’Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI), “amb l’objectiu de dissenyar protocols d’actuació global i integral en casos de violència de gènere”. Tot i que la llei no especifica el nombre d’UVFIs que hi hauria d’haver per partit judicial, es considera que el nombre ideal seria el d’una unitat per cada jutjat exclusiu.

Descarrega les dades

Tenint en compte aquest criteri, hi ha un greu dèficit d’unitats forenses a Catalunya. Actualment, hi hauria d’haver 49 unitats funcionant, però només n’hi ha 2.

Recursos públics

Per analitzar els recursos públics dedicats a la violència de gènere és necessari tenir en compte tant els plans dedicats a l’abordatge de la violència com els pressupostos dels organismes d’Igualtat, ja que l’origen de la violència masclista es troba en la desigualtat estructural.

Per fer una anàlisi el màxim d’exhaustiu seria rellevant conèixer el pressupost dedicat exclusivament a la lluita contra la violència de gènere. Malauradament, no disposem encara d’aquestes dades, que ja han estat demanades a través de peticions d’informació públiques.


A Catalunya, el principal organisme que treballa per la Igualtat és l’Institut Català de les Dones. El seu pressupost és públic i es pot consultar als comptes anuals de la Generalitat.

Descarrega les dades

Per veure si l’evolució de la inversió pública en aquest aspecte a Catalunya s’adapta a la realitat actual, hem comparat el pressupost que es dedicava a l’Institut Català de les Dones l’any 2008 amb el del 2018 i el mateix amb la quantitat de denúncies per violència de gènere.

Descarrega les dades (denúncies)
Descarrega les dades (pressupostos)

Mentre que les denúncies de víctimes de violència de gènere han augmentat més d’un 13% en els últims anys a Catalunya, el pressupost dedicat a l’Institut Català de les Dones s’ha reduït en un 35%. Això vol dir que dels 12,3 milions d’euros que rebia l’ICD el 2008, ha passat a rebre’n poc més de 8. Aquesta situació es repeteix a moltes altres comunitats autònomes d’Espanya.


Una altra bona manera de mesurar la magnitud real del pressupost pels organismes d’Igualtat és comparar-lo amb el d’altres organismes públics de l’àmbit dels serveis a les persones i promoció, per exemple, els d’Esports. En el cas de Catalunya, el principal organisme encarregat de la gestió i promoció dels esports és la Secretaria General de l’Esport.

Descarrega les dades

Entre un organisme i l’altre existeix una important diferència en inversió persistent en el temps. Mentre que el Govern ha destinat una mitjana de 10€ anuals per habitant a la Secretaria General de l’Esport, la quantitat mitjana anual destinada a l’Institut Català de les Dones és d’1,25€ per cap.


Per comparar els pressupostos d’organismes d’Igualtat i Esports de Catalunya amb d’altres CCAA, hem agafat d’exemple les comunitats d’Aragó, el País Valencià i Madrid i els pressupostos generals de l’Estat. A partir del pressupost de 2018 s’ha calculat quina ha estat la inversió per habitant.

Descarrega les dades

En tots els casos es reprodueix una diferència significativa entre els organismes d’Igualtat i els d’Esports. Catalunya i Aragó són uns dels casos on la diferència és especialment important, mentre que al País Valencià o Madrid, les xifres són més ajustades.