LES DADES

DATOS x VIOLENCIA x MUJERES es un recorrido visual e interactivo sobre el impacto de la violencia de género en España en general y en cada una de sus CCAA en concreto. El análisis recoge los datos disponibles entre los años 2008 y 2020, sobre la violencia machista en el ámbito de la pareja.

Además, el proyecto incorpora datos de violencias contra las mujeres desde otras perspectivas: la violencia sexual y un análisis del impacto de la COVID-19 en la violencia machista durante el 2020.

Este portal es fruto de la colaboración de muchas personas en un conjunto de exploraciones de fuentes de datos públicas para localizar y recoger datos objetivos, referenciadas y oficiales. El objetivo final del portal es poner al alcance de la ciudadanía toda esta información de una manera sencilla, visual y accesible.

Las principales fuentes de información han sido el Observatorio contra la Violencia de Género y Doméstica del Consejo General del Poder Judicial, la Delegación de Violencia Género del gobierno español, el Portal Estadístico de Criminalidad del Ministerio del Interior y los organismos autonómicos dedicados a la Igualdad. En cuanto las cuestiones sobre recursos públicos, se han consultado los presupuestos generales del Estado y los de cada CCAA. 

Impacte de la violència

La Delegació de Violència Gènere del govern espanyol ofereix les dades de les víctimes mortals per violència de gènere des de l’any 2003. En aquest cas, ens hem centrat en les morts registrades a Catalunya entre l’any 2008 i 2020.

Tal com es pot veure al gràfic, la quantitat total de dones assassinades s’ha reduït a nivell global entre la primera i la segona meitat de l’última dècada. Tot i això, les dades no mostren que hi hagi una tendència clara a la baixa any a any, sinó que el nombre de morts és desigual amb alguns anys especialment ‘negres’.

Catalunya és la vuitena comunitat autònoma amb la taxa més alta de víctimes mortals per violència de gènere sobre el total de dones. Concretament, entre 2008 i 2020, a Catalunya hi ha hagut 30 víctimes per cada milió de dones.

A continuació, es recullen les dades sobre les denúncies presentades per violència de gènere a Catalunya. Segons fixa la llei 1/2004, es considera violència de gènere aquella que s’exerceix contra les dones per part d’homes que són o han estat la seva parella o han mantingut algun tipus de relació afectiva. També entra dins aquesta classificació la violència exercida en l’àmbit de la parella encara que no hi hagi convivència.

Es pot apreciar un clar augment de les denúncies a Catalunya en els últims anys, passant de les 17.149 de l’any 2013 a les 23.098 registrades l’any 2018. Aquesta tendència a l’alça es reprodueix també a la resta de comunitats autònomes i és especialment visible a partir de l’any 2015.

Un dels serveis al que poden acudir les víctimes de violència de gènere són els SIAD (Serveis d’Informació i Atenció a les Dones), encarregats de la detecció de situacions de violència i derivació als serveis especialitzats. Anualment, l’Institut Català de les Dones fa públiques les dades recollides per la xarxa de SIAD, formada per 102 centres arreu del territori.

Les dades dels SIAD corroboren l’augment de dones víctimes de violència de gènere que denuncien o busquen ajuda. Des que l’any 2010 es van començar a recollir aquestes dades, fins l’any 2018, aquests tipus de casos han augmentat més del 33%.

A partir del 2019 s’ha implementat la utilització d’un aplicatiu informàtic per a la recollida de dades als SIAD. Aquest nou funcionament depura les dades i evita repeticions i inconsistències, fent disminuir així el total d’atencions perquè la definició d’atenció s’ha especificat més. És per això que la sèrie temporal fins al 2018 es trenca, però per tal de continuar amb la nova evolució temporal, es presenten les dades de 2019 i 2020 a la següent visualització.

En els dos últims anys es comença a percebre una tendència a l’alça en el nombre d’atencions.

Si fem una mirada global a les dades d’aquests últims anys a Catalunya, fins a 116 dones han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, 249.857 han presentat denúncies per violència de gènere i els SIAD han atès 74.819 casos d’aquest tipus.

Tarragona és la província amb una taxa més alta de dones assassinades i de denúncies presentades, mentre que Girona és la que més casos de violència masclista ha atès a través dels SIAD.

Resposta judicial

Entre les nombroses variables publicades des de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol i del Consell General del Poder Judicial, analitzem les xifres relatives a denúncies, ordres de protecció i condemnes, per dibuixar els principals trets de la resposta judicial en el camp de la violència de gènere.

El primer indicador a valorar és el nombre de denúncies prèvies de dones assassinades per violència masclista d’acord amb dades de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol.

La quantitat de víctimes mortals que havia denunciat la seva situació abans de ser assassinades no augmenta i la xifra total entre 2008 i 2020 no supera el 25%. Concretament, l’any 2020, de les 8 dones assassinades només una havia denunciat i, en casos com el 2015 o el 2016, cap de les 12 dones que van ser assassinades ho havia fet.

A continuació, es mostra la quantitat d’ordres de protecció concedides a Catalunya sobre el total de les sol·licitades, a partir de les dades publicades per l’Observatori de Violència de Gènere i Domèstic del Consell General del Poder Judicial.

Catalunya ha concedit, de mitjana, menys de la meitat de les ordres de protecció demanades en els últims 13 anys, un 47,26% de les més de 70.000 demanades. Aquesta xifra es troba molt per sota de la mitjana espanyola, d’un 69,03% d’ordres concedides.

La següent dada a analitzar sobre la resposta judicial és el percentatge de sentències condemnatòries en proporció a les absolutòries. Per fer-ho comptem també amb dades de l’Observatori contra la Violència de Gènere i Domèstica del Consell General del Poder Judicial.

A trets generals, l’evolució de les sentències condemnatòries augmenta tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. La proporció mitjana de Catalunya és del 72,51% de 2008 a 2020, tot i que tendeix a augmentar. El darrer any més del 83% de condemnes a Catalunya han resultat condemnatòries.

Alhora, comparant les condemnes a Catalunya i Espanya, s’bserva com la proporció és major al territori català per a tots els anys, situant-se la mitjana espanyola en 53,31%.

Amb la Llei Integral 1/2004 el govern central aprova per primera vegada la creació d’Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI), amb l’objectiu de dissenyar protocols d’actuació global i integral en casos de violència de gènere. Tot i que la llei no especifica el nombre d’UVFIs que hi hauria d’haver per partit judicial, es considera que el nombre ideal seria el d’una unitat per cada jutjat exclusiu.

Tenint en compte aquest criteri, hi ha un greu dèficit d’unitats forenses a Catalunya. Actualment, hi hauria d’haver 49 unitats funcionant, però només n’hi ha 2.

Recursos Públics

Per analitzar els recursos públics dedicats a la violència de gènere és necessari tenir en compte tant els plans dedicats a l’abordatge de la violència com els pressupostos dels organismes d’Igualtat, ja que l’origen de la violència masclista es troba en la desigualtat estructural.

Per fer una anàlisi el màxim d’exhaustiu seria rellevant conèixer el pressupost dedicat exclusivament a la lluita contra la violència de gènere. Malauradament, no disposem encara d’aquestes dades, que ja han estat demanades a través de peticions d’informació públiques.

A Catalunya, el principal organisme que treballa per la Igualtat és l’Institut Català de les Dones. El seu pressupost és públic i es pot consultar als comptes anuals de la Generalitat.

Per veure si l’evolució de la inversió pública en aquest aspecte a Catalunya s’adapta a la realitat actual, hem comparat el pressupost que es dedicava a l’Institut Català de les Dones l’any 2008 amb el del 2019 i el mateix amb la quantitat de denúncies per violència de gènere.

Mentre que les denúncies de víctimes de violència de gènere han augmentat més d’un 10% en els últims anys a Catalunya, el pressupost dedicat a l’Institut Català de les Dones s’ha reduït en un 12,52%. Això vol dir que dels 12,3 milions d’euros que rebia l’ICD el 2008, ha passat a rebre’n 10,7. Aquesta situació es repeteix a moltes altres comunitats autònomes d’Espanya.

Una altra bona manera de mesurar la magnitud real del pressupost pels organismes d’Igualtat és comparar-lo amb el d’altres organismes públics de l’àmbit dels serveis a les persones i promoció, per exemple, els d’Esports. En el cas de Catalunya, el principal organisme encarregat de la gestió i promoció dels esports és la Secretaria General de l’Esport.

Entre un organisme i l’altre existeix una important diferència en inversió persistent en el temps. Mentre que el Govern ha destinat una mitjana de 9,87€ anuals per habitant a la Secretaria General de l’Esport, la quantitat mitjana anual destinada a l’Institut Català de les Dones és d’1,27€ per cap.

Per comparar els pressupostos d’organismes d’Igualtat i Esports de Catalunya amb d’altres CCAA, hem agafat d’exemple les comunitats d’Aragó, el País Valencià i Madrid i els pressupostos generals de l’Estat. A partir del pressupost de 2018 s’ha calculat quina ha estat la inversió per habitant.

El País Valencià és la única comunitat que té una taxa lleugerament superior d’inversió per habitant en Igualtat. En la resta de comunitats, es reprodueixen diferències significatives, on es destina més pressupost als Esports. En aquesta comparativa, Catalunya és situa amb la major bretxa pressupostària, amb més de 7€ de diferència.

Impacte Covid-19 en la violència masclista

El País Valencià és la única comunitat que té una taxa lleugerament superior d’inversió per habitant en Igualtat. En la resta de comunitats, es reprodueixen diferències significatives, on es destina més pressupost als Esports. En aquesta comparativa, Catalunya és situa amb la major bretxa pressupostària, amb més de 7€ de diferència.

Observant la comparativa mensual de trucades al 900 al llarg de 2019 i 2019, es percep un gran impacte de la pandemia en les dades. En particular, la xifra més alarmant del 2020 es dona a l’abril, el moment més dur del confinament a Espanya, amb un increment del 107%, és a dir, les trucades van duplicar-se respecte l’any anterior.

Una altra aproximació a les violencies masclistes viscudes dintre del context de la COVID-19 és identificar canvis en els registres mensuals de les usuàries ATENPRO entre 2019 i 2020.

En tots els mesos de 2020 van augmentar les atencions d’ATENPRO en comparació a les de 2019; també s’observa una lleugera tendència a l’alça durant els mesos de març a juny, coincidint amb el confinament, que situa l’increment entre 2019 i 2020 al mes d’abril en 9%.


Violència sexual

Una altra manifestació clara de l’impacte de la violència a Espanya són els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. D’acord amb el Títol VIII del Llibre II al Codi Penal, es considera dins d’aquests a les agressions sexuals, els abusos sexuals, l’assetjament sexual, els delictes d’exhibicionisme i provocació sexual, així com els delictes relatius a la prostitució, l’explotació sexual i la corrupció de menors. Per arribar a comprendre l’abast de la resolució d’aquests delictes, es mostren els fets aclarits del 2010 a 2019; el Sistema Estadístico de Criminalidad (2021) defineix que això té lloc sota qualsevol de les següents circumstàncies:

– Detención del autor «in fraganti».

– Identificación plena del autor, o alguno de los autores, sin necesidad de que esté detenido, aunque se encuentre en situación de libertad provisional, huido o muerto.

– Cuando exista una confesión verificada, pruebas sólidas o cuando haya una combinación de ambos elementos.

– Cuando la investigación revele que, en realidad, no hubo infracción”.

Entre 2010 i 2019 s’observa una tendència a l’alça dels delictes contra la llibertat sexual aclarits, arribant al màxim, fins al moment, el 2019 amb 2.420 casos.

Observant la taxa de delictes contra la llibertat sexual per milió de dones a les províncies catalanes durant 2010 a 2019, es percep com Tarragona és la província amb una major taxa.