LES DADES
DADES x VIOLÈNCIA x DONES és un recorregut visual i interactiu sobre l’impacte de la violència de gènere a Catalunya i la resta de l’Estat. L’anàlisi recull les dades disponibles entre els anys 2008 i 2024 sobre la violència masclista en l’àmbit de la parella.
A més a més, el projecte incorpora dades de violències contra les dones des d’altres perspectives: la violència sexual, concretament aquella que succeeix a l’espai públic i un anàlisi de l’impacte de la COVID-19 a la violència masclista durant el 2020.
Aquest portal és fruit de la col·laboració de moltes persones en un conjunt d’exploracions de fonts de dades públiques per a localitzar i recollir dades objectives, referenciades i oficials. L’objectiu final del portal és posar a disposició de la ciutadania tota aquesta informació d’una manera senzilla, visual i accessible.
Les principals fonts d’informació han estat l’Observatorio contra la Violencia de Género y Doméstica del Consejo General del Poder Judicial, la Delegación de Violencia Género del Gobierno español, el Portal Estadístico de Criminalidad del Ministerio del Interior i els organismes autonòmics dedicats a la igualtat. En el referent a les qüestions sobre recursos públics, s’ha consultat els pressupostos generals de l’Estat i els de cada una de les Comunitats Autònomes.
La Delegació de Violència Gènere del govern espanyol ofereix les dades de les víctimes mortals per violència de gènere des de l’any 2003. En aquest cas, ens hem centrat en les morts registrades a Catalunya entre l’any 2008 i 2023.
Catalunya és la novena comunitat autònoma amb la taxa més alta de víctimes mortals per violència de gènere sobre el total de dones.
A continuació, es recullen les dades sobre les denúncies presentades per violència de gènere a Catalunya. Segons fixa la llei 1/2004, es considera violència de gènere aquella que s’exerceix contra les dones per part d’homes que són o han estat la seva parella o han mantingut algun tipus de relació afectiva. També entra dins aquesta classificació la violència exercida en l’àmbit de la parella encara que no hi hagi convivència.
Es pot apreciar un augment de les denúncies a Catalunya en els últims anys, passant de les 17.149 de l’any 2013 a les 23.098 registrades l’any 2018. No obstant, es registra una disminució a partir de l’any 2021 fins al 2022. Aquesta tendència es reprodueix també a la resta de comunitats autònomes i és especialment visible a partir de l’any 2015.
A partir del 2019 s’ha implementat la utilització d’un aplicatiu informàtic per a la recollida de dades als SIAD. Aquest nou funcionament depura les dades i evita repeticions i inconsistències, fent disminuir així el total d’atencions perquè la definició d’atenció s’ha especificat més. És per això que la sèrie temporal fins al 2018 es trenca, però per tal de continuar amb la nova evolució temporal, es presenten les dades de 2019 fins l’actualitat a la següent visualització.
En els tres darrers anys es manté la tendència a l’alça en el nombre d’atencions, amb un augment de quasi un 14% en aquests trienni i un augment mitjà del 4% cada any.
Si fem una mirada global a les dades d’aquests últims anys a Catalunya, fins a 146 dones han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, 279.383 han presentat denúncies per violència de gènere i els SIAD han atès 99.300 casos d’aquest tipus.
Girona és la província amb una taxa més alta de dones assassinades, mentre Tarragona encapçala el percentatge de denúncies presentades, novament Girona és la que ha atès un percentatge més alt de casos de violència masclista a través dels SIAD.
El primer indicador a valorar és el nombre de denúncies prèvies de dones assassinades per violència masclista d’acord amb dades de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol.
La quantitat de víctimes mortals que havia denunciat la seva situació abans de ser assassinades no augmenta i la xifra total entre 2008 i 2023 volta el 25% de mitjana. Cal destacar els anys 2013 i 2014 on va haver-hi un percentatge més alt (50% i 54%) i en l’altre extrem els anys 2015 i 2016 on van haver-hi dotze dones assassinades en total i cap denúncia prèvia. En el darrer any que es disposa de dades, l’any 2023, de les 11 dones assassinades només una una havia denunciat.
A continuació, es mostra la quantitat d’ordres de protecció concedides a Catalunya sobre el total de les sol·licitades, a partir de les dades publicades per l’Observatori de Violència de Gènere i Domèstic del Consell General del Poder Judicial.
Catalunya ha concedit, de mitjana, menys de la meitat de les ordres de protecció demanades en els últims 15 anys, un 46,98% de les més de 82.000 demanades. Aquesta xifra es troba notablement per sota de la mitjana del conjunt de la resta de comunitats autònomes d’Espanya, que es situa en un 66,39% d’ordres concedides.
Alhora, comparant les condemnes a Catalunya i Espanya, s’observa com la proporció és major al territori espanyol per a tots els anys, situant-se la mitjana espanyola en 81,44%.
Amb la Llei Integral 1/2004 el govern central aprova per primera vegada la creació d’Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI), amb l’objectiu de dissenyar protocols d’actuació global i integral en casos de violència de gènere. Tot i que la llei no especifica el nombre d’UVFIs que hi hauria d’haver per partit judicial, es considera que el nombre ideal seria el d’una unitat per cada jutjat exclusiu.
Per analitzar els recursos públics dedicats a la violència de gènere és necessari tenir en compte tant els plans dedicats a l’abordatge de la violència com els pressupostos dels organismes d’Igualtat, ja que l’origen de la violència masclista es troba en la desigualtat estructural.
Per fer una anàlisi el màxim d’exhaustiu seria rellevant conèixer el pressupost dedicat exclusivament a la lluita contra la violència de gènere. Malauradament, no disposem encara d’aquestes dades, que ja han estat demanades a través de peticions d’informació públiques.
A Catalunya, el principal organisme que treballa per la Igualtat és l’Institut Català de les Dones. El seu pressupost és públic i es pot consultar als comptes anuals de la Generalitat.
Es pot veure com del 2008 al 2014 va haver-hi uns reducció dels recursos destinats a l’Institut Català de les Dones, en un context de retallades per la crisi del totxo. A partir del 2019 hi ha una lleugera recuperació (encara per sota del 2008) que no recuperarà els valors inicials fins el 2023.
Per veure si l’evolució de la inversió pública en aquest aspecte a Catalunya s’adapta a la realitat actual, hem comparat el pressupost que es dedicava a l’Institut Català de les Dones l’any 2008 amb el del 2024 i el mateix amb la quantitat de denúncies per violència de gènere.
Mentre que les denúncies de víctimes de violència de gènere han disminuït només un 3,39% en els últims anys a Catalunya, el pressupost dedicat a l’Institut Català de les Dones ha augmentat un 1,08%. Això vol dir que dels 12,3 milions d’euros que rebia l’ICD el 2008, ha passat a rebre’n 10,7. Aquesta situació es repeteix a moltes altres comunitats autònomes d’Espanya.
Una altra bona manera de mesurar la magnitud real del pressupost pels organismes d’Igualtat és comparar-lo amb el d’altres organismes públics de l’àmbit dels serveis a les persones i promoció, per exemple, els d’Esports. En el cas de Catalunya, el principal organisme encarregat de la gestió i promoció dels esports és la Secretaria General de l’Esport.
Entre un organisme i l’altre existeix una important diferència en inversió persistent en el temps. Mentre que el Govern ha destinat una mitjana de 9,9€ anuals per habitant a la Secretaria General de l’Esport, la quantitat mitjana anual destinada a l’Institut Català de les Dones és d’1,31€ per cap.
Per comparar els pressupostos d’organismes d’Igualtat i Esports de Catalunya amb d’altres CCAA, hem agafat d’exemple les comunitats d’Aragó, el País Valencià i Madrid i els pressupostos generals de l’Estat. A partir del pressupost de 2018 s’ha calculat quina ha estat la inversió per habitant.
El País Valencià és l’única comunitat que té una taxa lleugerament superior d’inversió per habitant en Igualtat. En la resta de comunitats, es reprodueixen diferències significatives, on es destina més pressupost als Esports. En aquesta comparativa, Catalunya és situa amb la major bretxa pressupostària, amb més de 9€ de diferència.
Davant la conjuntura viscuda per la pandèmia per COVID-19 durant el 2020, es va considerar necessari analitzar les dades de les violències masclistes viscudes durant els mesos de confinament. Si bé és sabut que les violències poden donar-se en els espais públics i privats, es degut a les restriccions de mobilitat que les pertanyents a l’espai privat van prendre una major visibilització i sensibilització social.
Observant la comparativa mensual de trucades al 900 al llarg de 2019 i 2020, es percep un gran impacte de la pandemia en les dades. En particular, la xifra més alarmant del 2020 es dona a l’abril, el moment més dur del confinament a Espanya, amb un increment del 107%, és a dir, les trucades van duplicar-se respecte l’any anterior.
Una altra aproximació a les violencies masclistes viscudes dintre del context de la COVID-19 és identificar canvis en els registres mensuals de les usuàries ATENPRO entre 2019 i 2020.
En tots els mesos de 2020 van augmentar les atencions d’ATENPRO en comparació a les de 2019; també s’observa una lleugera tendència a l’alça durant els mesos de març a juny, coincidint amb el confinament, que situa l’increment entre 2019 i 2020 al mes d’abril en 9%.
Una altra manifestació clara de l’impacte de la violència a Espanya són els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. D’acord amb el Títol VIII del Llibre II al Codi Penal, es considera dins d’aquests a les agressions sexuals, els abusos sexuals, l’assetjament sexual, els delictes d’exhibicionisme i provocació sexual, així com els delictes relatius a la prostitució, l’explotació sexual i la corrupció de menors. Per arribar a comprendre l’abast de la resolució d’aquests delictes, es mostren els fets aclarits del 2010 a 2022; el Sistema Estadístico de Criminalidad (2021) defineix que això té lloc sota qualsevol de les següents circumstàncies:
- Detenció de l’autor «in fraganti».
- Identificació plena de l’autor, o algun dels autors, sense necessitat que estigui detingut, encara que es trobi en situació de llibertat, llibertat provisional o mort.
- Quan existeixi una confessió verificada, proves sòlides o quan hi hagi una combinació d’ambdòs elements.
- Quan l’investigació reveli que, en realitat, no hi va haver infracció.
Entre 2010 i 2022 s’observa una tendència a l’alça dels delictes contra la llibertat sexual aclarits, arribant al màxim, fins al moment, el 2022 amb 2.712 casos.
Observant la taxa de delictes contra la llibertat sexual per milió de dones a les províncies catalanes durant 2010 a 2022, es percep com Tarragona és la província amb una major taxa.