Violència sexual – LES DADES
DADES x VIOLÈNCIA x DONES és un recorregut visual i interactiu sobre l’impacte de la violència de gènere a Catalunya i la resta de l’Estat. L’anàlisi recull les dades disponibles entre els anys 2008 i 2024 sobre la violència masclista en l’àmbit de la parella.
A més a més, el projecte incorpora dades de violències contra les dones des d’altres perspectives: la violència sexual, concretament aquella que succeeix a l’espai públic i un anàlisi de l’impacte de la COVID-19 a la violència masclista durant el 2020.
Aquest portal és fruit de la col·laboració de moltes persones en un conjunt d’exploracions de fonts de dades públiques per a localitzar i recollir dades objectives, referenciades i oficials. L’objectiu final del portal és posar a disposició de la ciutadania tota aquesta informació d’una manera senzilla, visual i accessible.
Les principals fonts d’informació han estat l’Observatorio contra la Violencia de Género y Doméstica del Consejo General del Poder Judicial, la Delegación de Violencia Género del Gobierno español, el Portal Estadístico de Criminalidad del Ministerio del Interior i els organismes autonòmics dedicats a la igualtat. En el referent a les qüestions sobre recursos públics, s’ha consultat els pressupostos generals de l’Estat i els de cada una de les Comunitats Autònomes.
Considerem important analitzar com impacta la violència masclista en la infància, donat que és un àmbit que disposa de poques dades i des de Dades X Violència X Dones ens proposem recopilar dades en aquest àmbit.
La violència vicària és una altra forma de violència masclista que consisteix a agredir als i les filles menors amb la intenció de fer mal a la mare. Els fills i filles de les dones víctimes de violència masclista, així com les nenes i nens menors d’edat subjectes a la seva tutela, guarda i custòdia, són víctimes directes d’aquest tipus de violència.
En aquest apartat es recullen les dades sobre aquesta temàtica posant especial atenció al nombre de les persones menors víctimes de violència masclista i la relació amb l’agressor, les i els orfes a causa de la violència masclista i la relació entre les persones menors orfes i altres indicadors com el nombre de dones assassinades per violència masclista, les denúncies prèvies posades per les dones assassinades, i el nombre de dones i de persones menors al territori, així com les persones menors assassinades per la violència masclista.
Persones menors víctimes de violència masclista
La visualització sobre l’evolució de les i els menors víctimes de violència masclista mostra l’evolució del nombre de menors per les diferents comunitats autònomes i la mitjana d’Espanya entre 2020 i 2023. Anteriorment a 2020 no es recollien dades sobre aquesta temàtica.
Les dades mostren que a Catalunya ha disminuït el nombre de menors víctimes de violència masclista, passant de 34 menors en 2020 a 22 menors en 2023.
A nivell d’Espanya, des de l’any 2020 els i les menors víctimes de violència masclista han augmentat fins a 2022, passant d’una mitjana de 15,35 en 2020 a 24,65 en 2022. En 2023 aquesta xifra disminueix situant-se en 14,76.
Relació amb l’agressor
Aquesta visualització mostra la relació que tenen els i les menors víctimes de violència masclista amb l’agressor. Per cada territori, s’ha acumulat la informació de totes les víctimes registrades entre 2020 i 2023 per a poder tenir un volum prou rellevant per cada comunitat autònoma i poder comparar tendències.
En l’àmbit de Catalunya les dades mostren que la relació més nombrosa entre la víctima i l’agressor és el pare del fill/a – 55 menors-. El segon grup més nombrós es el de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima -29 menors-, és a dir, no hi ha una relació consanguínea entre agressor i víctima, seguit de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la víctima i l’agressor -14 menors-, i fill o filla només de la víctima -8 menors-.
Les dades del conjunt d’Espanya mostren una tendència similar. El pare del fill/a – 594 menors-, sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima de violència masclista -253 menors-, fills o filles només de la mare víctima de violència masclista -203 menors- i sota tutela, guarda o custòdia de l’agressor i de la víctima de violència masclista -179 menors-.
Persones menors orfes
Aquesta visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors orfes per violència masclista, desde 2013 a 2023 a Catalunya, al conjunt d’Espanya i la mitjana d’Espanya. En la darrera dècada el nombre de persones menors orfes a Catalunya es situa sempre per sobre de la mitjana d’Espanya. Cal tenir en compte que Catalunya es la segona comunitat autònoma amb més població d’Espanya -7.763.362 persones en 2021 segons l’INE-, després d’Andalusia -8.472.407 persones en 2021-.
Persones menors orfes segons dones assassinades
La primera visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista per comunitats autònomes. Dades acumulades de menors orfes i dones assassinades des de 2013 a 2023. A Catalunya des de 2013 al 2023 s’han registrat 91 dones assassinades i 73 persones menors orfes, resultant una taxa de 0,80 menors orfes per cada dona assassinada.
De la resta de comunitats i ciutats autònomes, la taxa més elevada és de 2, és a dir dues orfes per cada dona assassinada per violència masclista i es troba a la ciutat de Ceuta (es tracta d’un únic cas, d’una dona assassinada per dos fills). Altres comunitats autònomes destacades són Castella-la Manxa (1,11), Cantàbria (1,17) i La Rioja (1,5).
La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista. Les comunitats autònomes sense color indiquen que no han hagut assassinats per violència masclista en aquest any en concret.
Les dades mostren que no hi ha una tendència marcada, la taxa entre menors orfes i dones assassinades varia cada any en totes les comunitats i ciutats autònomes. En 2023 a Catalunya la taxa de menors orfes és d’1, és a dir, un o una menor orfe per cada dona assassinada.
La visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista desagregada per les províncies de Catalunya. Destaca Lleida amb una taxa de l’1,15, seguida de Barcelona (0,39), Girona (0,19) i Tarragona (0,12).
Persones menors orfes segons denúncies per violència masclista
La primera visualització mostra el percentatge d’orfes per violència masclista amb denúncies posades prèviament per la mare assassinada en les diferents comunitats autònomes des de l’any 2013 al 2023.
A Catalunya es registren 64 menors orfes en aquesta sèrie (2013-2023), dels quals hi ha 27 orfes amb denúncia prèvia per violència masclista (42,19%). Les comunitats autònomes amb un major percentatge de persones menors orfes amb denúncia prèvia son Aragó (81,82%) i Extremadura (75%).
La segona visualització mostra l’evolució del percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa. Les dades mostren una diversitat de distribució de percentatge de menors orfes amb denúncies prèvies per violència masclista, a Catalunya el percentatge és del 0% perquè cap persona menor orfe disposaven de denúncia prèvia.
De la resta de comunitats autónomes es destaca Extremadura, on només es registren dos anys amb menors orfes, el 2016 i el 2022, i en tots dos anys el 100% dels menors orfes comptaven amb denúncia prèvia.
A les províncies de Girona i Tarragona el percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa és del 50%, a Lleida del 46,67% i a Barcelona del 37,5%.
Persones menors orfes segons població de dones
La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de dones per comunitats autònomes. Les dades del nombre de dones en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles.
A Catalunya la taxa de menors orfes és de 18,44, és a dir, hi ha 18,44 menors orfes per cada milió de dones. Les dades no mostren un relació entre menors orfes i nombre de dones, però sí que es dibuixen diferència entre comunitats autònomes, com per exemple es destaquen les ciutats de Ceuta i Melilla, situant-se en 48,55 menors orfes per cada milió de dones a Ceuta i 47,41 a Melilla.
La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de dones, des de 2013 a 2023. A Catalunya la taxa és de 2,27, és a dir, hi ha 2,27 menors orfes per cada milió de dones. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor orfe per violència masclista.
La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de dones és Lleida (69,45), seguida de Barcelona (16,39), Girona (15,12) i Tarragona (9,63).
Persones menors orfes segons població de persones menors d’edat
La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de menors per comunitats autònomes. Les dades del nombre de menors d’edat en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. A Catalunya la taxa és de 55,48%, és a dir, per cada milió de menors hi ha 55,48 menors orfes. Les dades no mostren cap relació entre menors orfes i nombre de menors. Els territoris amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors són Ceuta (108,27) i Melilla (95,89).
La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de menors. A Catalunya la taxa és de 6,84 en 2023 i en el mateix any destaca la comunitat autònoma de La Rioja amb una taxa de 57,59 menors orfes per milió de menors. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor òrfena per violència masclista.
La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors és Lleida (192,36). La segona taxa més elevada és la de Barcelona (48,12), seguida de Girona (40,74) i Tarragona (26,37).
Persones menors assassinades
La visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors assassinades per violència masclista des de 2013 al 2023 per comunitats autònomes. Aquestes morts són un indicador directe de violència vicària, ja que s’assassina als i les filles amb l’objectiu de fer mal a la mare. Les dades per anys mostren una dispersió del nombre de menors assassinades.
A Catalunya l’evolució dels i les menors assassinades fluctua. La majoria dels anys es situa en 0, excepte en 4 anys: 2015 (2), 2017 (1), 2020 (1) i 2021 (1). De la resta de comunitats autònomes es destaquen les dades del 2015 de la Comunitat Valenciana, que registra 4 menors assassinades.