LES DADES

Una altra manifestació clara de l’impacte de la violència a Espanya són els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. D’acord amb el Títol VIII del Llibre II al Codi Penal, es considera dins d’aquests a les agressions sexuals, els abusos sexuals, l’assetjament sexual, els delictes d’exhibicionisme i provocació sexual, així com els delictes relatius a la prostitució, l’explotació sexual i la corrupció de menors. Per arribar a comprendre l’abast de la resolució d’aquests delictes, es mostren els fets aclarits del 2010 a 2022; el Sistema Estadístico de Criminalidad (2021) defineix que això té lloc sota qualsevol de les següents circumstàncies:

  • Detenció de l’autor «in fraganti».
  • Identificació plena de l’autor, o algun dels autors, sense necessitat que estigui detingut, encara que es trobi en situació de llibertat, llibertat provisional o mort.
  • Quan existeixi una confessió verificada, proves sòlides o quan hi hagi una combinació d’ambdòs elements.
  • Quan l’investigació reveli que, en realitat, no hi va haver infracció.

Entre 2010 i 2022 s’observa una tendència a l’alça dels delictes contra la llibertat sexual aclarits, arribant al màxim, fins al moment, el 2022 amb 2.712 casos.

Observant la taxa de delictes contra la llibertat sexual per milió de dones a les províncies catalanes durant 2010 a 2022, es percep com Tarragona és la província amb una major taxa.

Violència vicària

Considerem important analitzar com impacta la violència masclista en la infància, donat que és un àmbit que disposa de poques dades i des de Dades X Violència X Dones ens proposem recopilar dades en aquest àmbit. 

La violència vicària és una altra forma de violència masclista que consisteix a agredir als i les filles menors amb la intenció de fer mal a la mare. Els fills i filles de les dones víctimes de violència masclista, així com les nenes i nens menors d’edat subjectes a la seva tutela, guarda i custòdia, són víctimes directes d’aquest tipus de violència. 

En aquest apartat es recullen les dades sobre aquesta temàtica posant especial atenció al nombre de les persones menors víctimes de violència masclista i la relació amb l’agressor, les i els orfes a causa de la violència masclista i la relació entre les persones menors orfes i altres indicadors com el nombre de dones assassinades per violència masclista, les denúncies prèvies posades per les dones assassinades, i el nombre de dones i de persones menors al territori, així com les persones menors assassinades per la violència masclista.

Persones menors víctimes de violència masclista

La visualització sobre l’evolució de les i els menors víctimes de violència masclista mostra l’evolució del nombre de menors per les diferents comunitats autònomes i la mitjana d’Espanya entre 2020 i 2023. Anteriorment a 2020 no es recollien dades sobre aquesta temàtica. 

Les dades mostren que a Catalunya ha disminuït el nombre de menors víctimes de violència masclista, passant de 34 menors en 2020 a 22 menors en 2023. 

A nivell d’Espanya, des de l’any 2020 els i les menors víctimes de violència masclista han augmentat fins a 2022, passant d’una mitjana de 15,35 en 2020 a 24,65 en 2022. En 2023 aquesta xifra disminueix situant-se en 14,76.

Relació amb l’agressor

Aquesta visualització mostra la relació que tenen els i les menors víctimes de violència masclista amb l’agressor. Per cada territori, s’ha acumulat la informació de totes les víctimes registrades entre 2020 i 2023 per a poder tenir un volum prou rellevant per cada comunitat autònoma i poder comparar tendències. 

En l’àmbit de Catalunya les dades mostren que la relació més nombrosa entre la víctima i l’agressor és el pare del fill/a – 55 menors-. El segon grup més nombrós es el de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima -29 menors-, és a dir, no hi ha una relació consanguínea entre agressor i víctima, seguit de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la víctima i l’agressor -14 menors-, i fill o filla només de la víctima -8 menors-. 

Les dades del conjunt d’Espanya mostren una tendència similar. El pare del fill/a – 594 menors-, sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima de violència masclista -253 menors-, fills o filles només de la mare víctima de violència masclista -203 menors- i sota tutela, guarda o custòdia de l’agressor i de la víctima de violència masclista -179 menors-.

Persones menors orfes

Aquesta visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors orfes per violència masclista, desde 2013 a 2023 a Catalunya, al conjunt d’Espanya i la mitjana d’Espanya. En la darrera dècada el nombre de persones menors orfes a Catalunya es situa sempre per sobre de la mitjana d’Espanya. Cal tenir en compte que Catalunya es la segona comunitat autònoma amb més població d’Espanya -7.763.362 persones en 2021 segons l’INE-, després d’Andalusia -8.472.407 persones en 2021-.

Persones menors orfes segons dones assassinades

La primera visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista per comunitats autònomes. Dades acumulades de menors orfes i dones assassinades des de 2013 a 2023. A Catalunya des de 2013 al 2023 s’han registrat 91 dones assassinades i 73 persones menors orfes, resultant una taxa de 0,80 menors orfes per cada dona assassinada. 

De la resta de comunitats i ciutats autònomes, la taxa més elevada és de 2, és a dir dues orfes per cada dona assassinada per violència masclista i es troba a la ciutat de Ceuta (es tracta d’un únic cas, d’una dona assassinada per dos fills). Altres comunitats autònomes destacades són Castella-la Manxa (1,11), Cantàbria (1,17) i La Rioja (1,5).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista. Les comunitats autònomes sense color indiquen que no han hagut assassinats per violència masclista en aquest any en concret. 

Les dades mostren que no hi ha una tendència marcada, la taxa entre menors orfes i dones assassinades varia cada any en totes les comunitats i ciutats autònomes. En 2023 a Catalunya la taxa de menors orfes és d’1, és a dir, un o una menor orfe per cada dona assassinada.

La visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista desagregada per les províncies de Catalunya. Destaca Lleida amb una taxa de l’1,15, seguida de Barcelona (0,39), Girona (0,19) i Tarragona (0,12).

Persones menors orfes segons denúncies per violència masclista

La primera visualització mostra el percentatge d’orfes per violència masclista amb denúncies posades prèviament per la mare assassinada en les diferents comunitats autònomes des de l’any 2013 al 2023. 

A Catalunya es registren 64 menors orfes en aquesta sèrie (2013-2023), dels quals hi ha 27 orfes amb denúncia prèvia per violència masclista (42,19%). Les comunitats autònomes amb un major percentatge de persones menors orfes amb denúncia prèvia son Aragó (81,82%) i Extremadura (75%).

La segona visualització mostra l’evolució del percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa. Les dades mostren una diversitat de distribució de percentatge de menors orfes amb denúncies prèvies per violència masclista, a Catalunya el percentatge és del 0% perquè cap persona menor orfe disposaven de denúncia prèvia. 

De la resta de comunitats autónomes es destaca Extremadura, on només es registren dos anys amb menors orfes, el 2016 i el 2022, i en tots dos anys el 100% dels menors orfes comptaven amb denúncia prèvia.

A les províncies de Girona i Tarragona el percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa és del 50%, a Lleida del 46,67% i a Barcelona del 37,5%.

Persones menors orfes segons població de dones

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de dones per comunitats autònomes. Les dades del nombre de dones en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. 

A Catalunya la taxa de menors orfes és de 18,44, és a dir, hi ha 18,44 menors orfes per cada milió de dones. Les dades no mostren un relació entre menors orfes i nombre de dones, però sí que es dibuixen diferència entre comunitats autònomes, com per exemple es destaquen les ciutats de Ceuta i Melilla, situant-se en 48,55 menors orfes per cada milió de dones a Ceuta i 47,41 a Melilla.

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de dones, des de 2013 a 2023. A Catalunya la taxa és de 2,27, és a dir, hi ha 2,27 menors orfes per cada milió de dones. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor orfe per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de dones és Lleida (69,45), seguida de Barcelona (16,39), Girona (15,12) i Tarragona (9,63).

Persones menors orfes segons població de persones menors d’edat

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de menors per comunitats autònomes. Les dades del nombre de menors d’edat en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. A Catalunya la taxa és de 55,48%, és a dir, per cada milió de menors hi ha 55,48 menors orfes. Les dades no mostren cap relació entre menors orfes i nombre de menors. Els territoris amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors són Ceuta (108,27) i Melilla (95,89).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de menors. A Catalunya la taxa és de 6,84 en 2023 i en el mateix any destaca la comunitat autònoma de La Rioja amb una taxa de 57,59 menors orfes per milió de menors. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor òrfena per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors és Lleida (192,36). La segona taxa més elevada és la de Barcelona (48,12), seguida de Girona (40,74) i Tarragona (26,37).

Persones menors assassinades

La visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors assassinades per violència masclista des de 2013 al 2023 per comunitats autònomes. Aquestes morts són un indicador directe de violència vicària, ja que s’assassina als i les filles amb l’objectiu de fer mal a la mare. Les dades per anys mostren una dispersió del nombre de menors assassinades. 

A Catalunya l’evolució dels i les menors assassinades fluctua. La majoria dels anys es situa en 0, excepte en 4 anys: 2015 (2), 2017 (1), 2020 (1) i 2021 (1). De la resta de comunitats autònomes es destaquen les dades del 2015 de la Comunitat Valenciana, que registra 4 menors assassinades.

Per analitzar els recursos públics dedicats a la violència de gènere és necessari tenir en compte tant els plans dedicats a l’abordatge de la violència com els pressupostos dels organismes d’Igualtat, ja que l’origen de la violència masclista es troba en la desigualtat estructural.

Per fer una anàlisi el màxim d’exhaustiu seria rellevant conèixer el pressupost dedicat exclusivament a la lluita contra la violència de gènere. Malauradament, no disposem encara d’aquestes dades, que ja han estat demanades a través de peticions d’informació públiques.

A Catalunya, el principal organisme que treballa per la Igualtat és l’Institut Català de les Dones. El seu pressupost és públic i es pot consultar als comptes anuals de la Generalitat.

Es pot veure com del 2008 al 2014 va haver-hi uns reducció dels recursos destinats a l’Institut Català de les Dones, en un context de retallades per la crisi del totxo. A partir del 2019 hi ha una lleugera recuperació (encara per sota del 2008) que no recuperarà els valors inicials fins el 2023.

Per veure si l’evolució de la inversió pública en aquest aspecte a Catalunya s’adapta a la realitat actual, hem comparat el pressupost que es dedicava a l’Institut Català de les Dones l’any 2008 amb el del 2024 i el mateix amb la quantitat de denúncies per violència de gènere.

Mentre que les denúncies de víctimes de violència de gènere han disminuït només un 3,39% en els últims anys a Catalunya, el pressupost dedicat a l’Institut Català de les Dones ha augmentat un 1,08%. Això vol dir que dels 12,3 milions d’euros que rebia l’ICD el 2008, ha passat a rebre’n 10,7. Aquesta situació es repeteix a moltes altres comunitats autònomes d’Espanya.

Una altra bona manera de mesurar la magnitud real del pressupost pels organismes d’Igualtat és comparar-lo amb el d’altres organismes públics de l’àmbit dels serveis a les persones i promoció, per exemple, els d’Esports. En el cas de Catalunya, el principal organisme encarregat de la gestió i promoció dels esports és la Secretaria General de l’Esport.

Entre un organisme i l’altre existeix una important diferència en inversió persistent en el temps. Mentre que el Govern ha destinat una mitjana de 9,9€ anuals per habitant a la Secretaria General de l’Esport, la quantitat mitjana anual destinada a l’Institut Català de les Dones és d’1,31€ per cap.

Per comparar els pressupostos d’organismes d’Igualtat i Esports de Catalunya amb d’altres CCAA, hem agafat d’exemple les comunitats d’Aragó, el País Valencià i Madrid i els pressupostos generals de l’Estat. A partir del pressupost de 2018 s’ha calculat quina ha estat la inversió per habitant.

El País Valencià és l’única comunitat que té una taxa lleugerament superior d’inversió per habitant en Igualtat. En la resta de comunitats, es reprodueixen diferències significatives, on es destina més pressupost als Esports. En aquesta comparativa, Catalunya és situa amb la major bretxa pressupostària, amb més de 9€ de diferència.

Impacte Covid-19 en la violència masclista

Davant la conjuntura viscuda per la pandèmia per COVID-19 durant el 2020, es va considerar necessari analitzar les dades de les violències masclistes viscudes durant els mesos de confinament. Si bé és sabut que les violències poden donar-se en els espais públics i privats, es degut a les restriccions de mobilitat que les pertanyents a l’espai privat van prendre una major visibilització i sensibilització social.

Observant la comparativa mensual de trucades al 900 al llarg de 2019 i 2020, es percep un gran impacte de la pandemia en les dades. En particular, la xifra més alarmant del 2020 es dona a l’abril, el moment més dur del confinament a Espanya, amb un increment del 107%, és a dir, les trucades van duplicar-se respecte l’any anterior.

Una altra aproximació a les violencies masclistes viscudes dintre del context de la COVID-19 és identificar canvis en els registres mensuals de les usuàries ATENPRO entre 2019 i 2020.

En tots els mesos de 2020 van augmentar les atencions d’ATENPRO en comparació a les de 2019; també s’observa una lleugera tendència a l’alça durant els mesos de març a juny, coincidint amb el confinament, que situa l’increment entre 2019 i 2020 al mes d’abril en 9%.


Violència sexual

Una altra manifestació clara de l’impacte de la violència a Espanya són els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. D’acord amb el Títol VIII del Llibre II al Codi Penal, es considera dins d’aquests a les agressions sexuals, els abusos sexuals, l’assetjament sexual, els delictes d’exhibicionisme i provocació sexual, així com els delictes relatius a la prostitució, l’explotació sexual i la corrupció de menors. Per arribar a comprendre l’abast de la resolució d’aquests delictes, es mostren els fets aclarits del 2010 a 2022; el Sistema Estadístico de Criminalidad (2021) defineix que això té lloc sota qualsevol de les següents circumstàncies:

  • Detenció de l’autor «in fraganti».
  • Identificació plena de l’autor, o algun dels autors, sense necessitat que estigui detingut, encara que es trobi en situació de llibertat, llibertat provisional o mort.
  • Quan existeixi una confessió verificada, proves sòlides o quan hi hagi una combinació d’ambdòs elements.
  • Quan l’investigació reveli que, en realitat, no hi va haver infracció.

Entre 2010 i 2022 s’observa una tendència a l’alça dels delictes contra la llibertat sexual aclarits, arribant al màxim, fins al moment, el 2022 amb 2.712 casos.

Observant la taxa de delictes contra la llibertat sexual per milió de dones a les províncies catalanes durant 2010 a 2022, es percep com Tarragona és la província amb una major taxa.

Violència vicària

Considerem important analitzar com impacta la violència masclista en la infància, donat que és un àmbit que disposa de poques dades i des de Dades X Violència X Dones ens proposem recopilar dades en aquest àmbit. 

La violència vicària és una altra forma de violència masclista que consisteix a agredir als i les filles menors amb la intenció de fer mal a la mare. Els fills i filles de les dones víctimes de violència masclista, així com les nenes i nens menors d’edat subjectes a la seva tutela, guarda i custòdia, són víctimes directes d’aquest tipus de violència. 

En aquest apartat es recullen les dades sobre aquesta temàtica posant especial atenció al nombre de les persones menors víctimes de violència masclista i la relació amb l’agressor, les i els orfes a causa de la violència masclista i la relació entre les persones menors orfes i altres indicadors com el nombre de dones assassinades per violència masclista, les denúncies prèvies posades per les dones assassinades, i el nombre de dones i de persones menors al territori, així com les persones menors assassinades per la violència masclista.

Persones menors víctimes de violència masclista

La visualització sobre l’evolució de les i els menors víctimes de violència masclista mostra l’evolució del nombre de menors per les diferents comunitats autònomes i la mitjana d’Espanya entre 2020 i 2023. Anteriorment a 2020 no es recollien dades sobre aquesta temàtica. 

Les dades mostren que a Catalunya ha disminuït el nombre de menors víctimes de violència masclista, passant de 34 menors en 2020 a 22 menors en 2023. 

A nivell d’Espanya, des de l’any 2020 els i les menors víctimes de violència masclista han augmentat fins a 2022, passant d’una mitjana de 15,35 en 2020 a 24,65 en 2022. En 2023 aquesta xifra disminueix situant-se en 14,76.

Relació amb l’agressor

Aquesta visualització mostra la relació que tenen els i les menors víctimes de violència masclista amb l’agressor. Per cada territori, s’ha acumulat la informació de totes les víctimes registrades entre 2020 i 2023 per a poder tenir un volum prou rellevant per cada comunitat autònoma i poder comparar tendències. 

En l’àmbit de Catalunya les dades mostren que la relació més nombrosa entre la víctima i l’agressor és el pare del fill/a – 55 menors-. El segon grup més nombrós es el de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima -29 menors-, és a dir, no hi ha una relació consanguínea entre agressor i víctima, seguit de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la víctima i l’agressor -14 menors-, i fill o filla només de la víctima -8 menors-. 

Les dades del conjunt d’Espanya mostren una tendència similar. El pare del fill/a – 594 menors-, sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima de violència masclista -253 menors-, fills o filles només de la mare víctima de violència masclista -203 menors- i sota tutela, guarda o custòdia de l’agressor i de la víctima de violència masclista -179 menors-.

Persones menors orfes

Aquesta visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors orfes per violència masclista, desde 2013 a 2023 a Catalunya, al conjunt d’Espanya i la mitjana d’Espanya. En la darrera dècada el nombre de persones menors orfes a Catalunya es situa sempre per sobre de la mitjana d’Espanya. Cal tenir en compte que Catalunya es la segona comunitat autònoma amb més població d’Espanya -7.763.362 persones en 2021 segons l’INE-, després d’Andalusia -8.472.407 persones en 2021-.

Persones menors orfes segons dones assassinades

La primera visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista per comunitats autònomes. Dades acumulades de menors orfes i dones assassinades des de 2013 a 2023. A Catalunya des de 2013 al 2023 s’han registrat 91 dones assassinades i 73 persones menors orfes, resultant una taxa de 0,80 menors orfes per cada dona assassinada. 

De la resta de comunitats i ciutats autònomes, la taxa més elevada és de 2, és a dir dues orfes per cada dona assassinada per violència masclista i es troba a la ciutat de Ceuta (es tracta d’un únic cas, d’una dona assassinada per dos fills). Altres comunitats autònomes destacades són Castella-la Manxa (1,11), Cantàbria (1,17) i La Rioja (1,5).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista. Les comunitats autònomes sense color indiquen que no han hagut assassinats per violència masclista en aquest any en concret. 

Les dades mostren que no hi ha una tendència marcada, la taxa entre menors orfes i dones assassinades varia cada any en totes les comunitats i ciutats autònomes. En 2023 a Catalunya la taxa de menors orfes és d’1, és a dir, un o una menor orfe per cada dona assassinada.

La visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista desagregada per les províncies de Catalunya. Destaca Lleida amb una taxa de l’1,15, seguida de Barcelona (0,39), Girona (0,19) i Tarragona (0,12).

Persones menors orfes segons denúncies per violència masclista

La primera visualització mostra el percentatge d’orfes per violència masclista amb denúncies posades prèviament per la mare assassinada en les diferents comunitats autònomes des de l’any 2013 al 2023. 

A Catalunya es registren 64 menors orfes en aquesta sèrie (2013-2023), dels quals hi ha 27 orfes amb denúncia prèvia per violència masclista (42,19%). Les comunitats autònomes amb un major percentatge de persones menors orfes amb denúncia prèvia son Aragó (81,82%) i Extremadura (75%).

La segona visualització mostra l’evolució del percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa. Les dades mostren una diversitat de distribució de percentatge de menors orfes amb denúncies prèvies per violència masclista, a Catalunya el percentatge és del 0% perquè cap persona menor orfe disposaven de denúncia prèvia. 

De la resta de comunitats autónomes es destaca Extremadura, on només es registren dos anys amb menors orfes, el 2016 i el 2022, i en tots dos anys el 100% dels menors orfes comptaven amb denúncia prèvia.

A les províncies de Girona i Tarragona el percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa és del 50%, a Lleida del 46,67% i a Barcelona del 37,5%.

Persones menors orfes segons població de dones

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de dones per comunitats autònomes. Les dades del nombre de dones en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. 

A Catalunya la taxa de menors orfes és de 18,44, és a dir, hi ha 18,44 menors orfes per cada milió de dones. Les dades no mostren un relació entre menors orfes i nombre de dones, però sí que es dibuixen diferència entre comunitats autònomes, com per exemple es destaquen les ciutats de Ceuta i Melilla, situant-se en 48,55 menors orfes per cada milió de dones a Ceuta i 47,41 a Melilla.

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de dones, des de 2013 a 2023. A Catalunya la taxa és de 2,27, és a dir, hi ha 2,27 menors orfes per cada milió de dones. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor orfe per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de dones és Lleida (69,45), seguida de Barcelona (16,39), Girona (15,12) i Tarragona (9,63).

Persones menors orfes segons població de persones menors d’edat

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de menors per comunitats autònomes. Les dades del nombre de menors d’edat en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. A Catalunya la taxa és de 55,48%, és a dir, per cada milió de menors hi ha 55,48 menors orfes. Les dades no mostren cap relació entre menors orfes i nombre de menors. Els territoris amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors són Ceuta (108,27) i Melilla (95,89).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de menors. A Catalunya la taxa és de 6,84 en 2023 i en el mateix any destaca la comunitat autònoma de La Rioja amb una taxa de 57,59 menors orfes per milió de menors. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor òrfena per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors és Lleida (192,36). La segona taxa més elevada és la de Barcelona (48,12), seguida de Girona (40,74) i Tarragona (26,37).

Persones menors assassinades

La visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors assassinades per violència masclista des de 2013 al 2023 per comunitats autònomes. Aquestes morts són un indicador directe de violència vicària, ja que s’assassina als i les filles amb l’objectiu de fer mal a la mare. Les dades per anys mostren una dispersió del nombre de menors assassinades. 

A Catalunya l’evolució dels i les menors assassinades fluctua. La majoria dels anys es situa en 0, excepte en 4 anys: 2015 (2), 2017 (1), 2020 (1) i 2021 (1). De la resta de comunitats autònomes es destaquen les dades del 2015 de la Comunitat Valenciana, que registra 4 menors assassinades.

Entre les nombroses variables publicades des de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol i del Consell General del Poder Judicial, analitzem les xifres relatives a denúncies, ordres de protecció i condemnes, per dibuixar els principals trets de la resposta judicial en el camp de la violència de gènere.

El primer indicador a valorar és el nombre de denúncies prèvies de dones assassinades per violència masclista d’acord amb dades de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol.

La quantitat de víctimes mortals que havia denunciat la seva situació abans de ser assassinades no augmenta i la xifra total entre 2008 i 2023 volta el 25% de mitjana. Cal destacar els anys 2013 i 2014 on va haver-hi un percentatge més alt (50% i 54%) i en l’altre extrem els anys 2015 i 2016 on van haver-hi dotze dones assassinades en total i cap denúncia prèvia. En el darrer any que es disposa de dades, l’any 2023, de les 11 dones assassinades només una una havia denunciat.

A continuació, es mostra la quantitat d’ordres de protecció concedides a Catalunya sobre el total de les sol·licitades, a partir de les dades publicades per l’Observatori de Violència de Gènere i Domèstic del Consell General del Poder Judicial.

Catalunya ha concedit, de mitjana, menys de la meitat de les ordres de protecció demanades en els últims 15 anys, un 46,98% de les més de 82.000 demanades. Aquesta xifra es troba notablement per sota de la mitjana del conjunt de la resta de comunitats autònomes d’Espanya, que es situa en un 66,39% d’ordres concedides.

La següent dada a analitzar sobre la resposta judicial és el percentatge de sentències condemnatòries en proporció a les absolutòries. Per fer-ho comptem també amb dades de l’Observatori contra la Violència de Gènere i Domèstica del Consell General del Poder Judicial.
A trets generals, l’evolució de les sentències condemnatòries augmenta tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. La proporció mitjana de Catalunya és del 74,61% de 2008 a 2022, tot i que tendeix a augmentar. El 2022 el 89,77% de sentències a Catalunya han resultat condemnatòries.

Alhora, comparant les condemnes a Catalunya i Espanya, s’observa com la proporció és major al territori espanyol per a tots els anys, situant-se la mitjana espanyola en 81,44%.

Amb la Llei Integral 1/2004 el govern central aprova per primera vegada la creació d’Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI), amb l’objectiu de dissenyar protocols d’actuació global i integral en casos de violència de gènere. Tot i que la llei no especifica el nombre d’UVFIs que hi hauria d’haver per partit judicial, es considera que el nombre ideal seria el d’una unitat per cada jutjat exclusiu.

Tenint en compte aquest criteri, hi ha un greu dèficit d’unitats forenses a Catalunya. Actualment, hi hauria d’haver 49 unitats funcionant, però només n’hi ha 2.

Recursos Públics

Per analitzar els recursos públics dedicats a la violència de gènere és necessari tenir en compte tant els plans dedicats a l’abordatge de la violència com els pressupostos dels organismes d’Igualtat, ja que l’origen de la violència masclista es troba en la desigualtat estructural.

Per fer una anàlisi el màxim d’exhaustiu seria rellevant conèixer el pressupost dedicat exclusivament a la lluita contra la violència de gènere. Malauradament, no disposem encara d’aquestes dades, que ja han estat demanades a través de peticions d’informació públiques.

A Catalunya, el principal organisme que treballa per la Igualtat és l’Institut Català de les Dones. El seu pressupost és públic i es pot consultar als comptes anuals de la Generalitat.

Es pot veure com del 2008 al 2014 va haver-hi uns reducció dels recursos destinats a l’Institut Català de les Dones, en un context de retallades per la crisi del totxo. A partir del 2019 hi ha una lleugera recuperació (encara per sota del 2008) que no recuperarà els valors inicials fins el 2023.

Per veure si l’evolució de la inversió pública en aquest aspecte a Catalunya s’adapta a la realitat actual, hem comparat el pressupost que es dedicava a l’Institut Català de les Dones l’any 2008 amb el del 2024 i el mateix amb la quantitat de denúncies per violència de gènere.

Mentre que les denúncies de víctimes de violència de gènere han disminuït només un 3,39% en els últims anys a Catalunya, el pressupost dedicat a l’Institut Català de les Dones ha augmentat un 1,08%. Això vol dir que dels 12,3 milions d’euros que rebia l’ICD el 2008, ha passat a rebre’n 10,7. Aquesta situació es repeteix a moltes altres comunitats autònomes d’Espanya.

Una altra bona manera de mesurar la magnitud real del pressupost pels organismes d’Igualtat és comparar-lo amb el d’altres organismes públics de l’àmbit dels serveis a les persones i promoció, per exemple, els d’Esports. En el cas de Catalunya, el principal organisme encarregat de la gestió i promoció dels esports és la Secretaria General de l’Esport.

Entre un organisme i l’altre existeix una important diferència en inversió persistent en el temps. Mentre que el Govern ha destinat una mitjana de 9,9€ anuals per habitant a la Secretaria General de l’Esport, la quantitat mitjana anual destinada a l’Institut Català de les Dones és d’1,31€ per cap.

Per comparar els pressupostos d’organismes d’Igualtat i Esports de Catalunya amb d’altres CCAA, hem agafat d’exemple les comunitats d’Aragó, el País Valencià i Madrid i els pressupostos generals de l’Estat. A partir del pressupost de 2018 s’ha calculat quina ha estat la inversió per habitant.

El País Valencià és l’única comunitat que té una taxa lleugerament superior d’inversió per habitant en Igualtat. En la resta de comunitats, es reprodueixen diferències significatives, on es destina més pressupost als Esports. En aquesta comparativa, Catalunya és situa amb la major bretxa pressupostària, amb més de 9€ de diferència.

Impacte Covid-19 en la violència masclista

Davant la conjuntura viscuda per la pandèmia per COVID-19 durant el 2020, es va considerar necessari analitzar les dades de les violències masclistes viscudes durant els mesos de confinament. Si bé és sabut que les violències poden donar-se en els espais públics i privats, es degut a les restriccions de mobilitat que les pertanyents a l’espai privat van prendre una major visibilització i sensibilització social.

Observant la comparativa mensual de trucades al 900 al llarg de 2019 i 2020, es percep un gran impacte de la pandemia en les dades. En particular, la xifra més alarmant del 2020 es dona a l’abril, el moment més dur del confinament a Espanya, amb un increment del 107%, és a dir, les trucades van duplicar-se respecte l’any anterior.

Una altra aproximació a les violencies masclistes viscudes dintre del context de la COVID-19 és identificar canvis en els registres mensuals de les usuàries ATENPRO entre 2019 i 2020.

En tots els mesos de 2020 van augmentar les atencions d’ATENPRO en comparació a les de 2019; també s’observa una lleugera tendència a l’alça durant els mesos de març a juny, coincidint amb el confinament, que situa l’increment entre 2019 i 2020 al mes d’abril en 9%.


Violència sexual

Una altra manifestació clara de l’impacte de la violència a Espanya són els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. D’acord amb el Títol VIII del Llibre II al Codi Penal, es considera dins d’aquests a les agressions sexuals, els abusos sexuals, l’assetjament sexual, els delictes d’exhibicionisme i provocació sexual, així com els delictes relatius a la prostitució, l’explotació sexual i la corrupció de menors. Per arribar a comprendre l’abast de la resolució d’aquests delictes, es mostren els fets aclarits del 2010 a 2022; el Sistema Estadístico de Criminalidad (2021) defineix que això té lloc sota qualsevol de les següents circumstàncies:

  • Detenció de l’autor «in fraganti».
  • Identificació plena de l’autor, o algun dels autors, sense necessitat que estigui detingut, encara que es trobi en situació de llibertat, llibertat provisional o mort.
  • Quan existeixi una confessió verificada, proves sòlides o quan hi hagi una combinació d’ambdòs elements.
  • Quan l’investigació reveli que, en realitat, no hi va haver infracció.

Entre 2010 i 2022 s’observa una tendència a l’alça dels delictes contra la llibertat sexual aclarits, arribant al màxim, fins al moment, el 2022 amb 2.712 casos.

Observant la taxa de delictes contra la llibertat sexual per milió de dones a les províncies catalanes durant 2010 a 2022, es percep com Tarragona és la província amb una major taxa.

Violència vicària

Considerem important analitzar com impacta la violència masclista en la infància, donat que és un àmbit que disposa de poques dades i des de Dades X Violència X Dones ens proposem recopilar dades en aquest àmbit. 

La violència vicària és una altra forma de violència masclista que consisteix a agredir als i les filles menors amb la intenció de fer mal a la mare. Els fills i filles de les dones víctimes de violència masclista, així com les nenes i nens menors d’edat subjectes a la seva tutela, guarda i custòdia, són víctimes directes d’aquest tipus de violència. 

En aquest apartat es recullen les dades sobre aquesta temàtica posant especial atenció al nombre de les persones menors víctimes de violència masclista i la relació amb l’agressor, les i els orfes a causa de la violència masclista i la relació entre les persones menors orfes i altres indicadors com el nombre de dones assassinades per violència masclista, les denúncies prèvies posades per les dones assassinades, i el nombre de dones i de persones menors al territori, així com les persones menors assassinades per la violència masclista.

Persones menors víctimes de violència masclista

La visualització sobre l’evolució de les i els menors víctimes de violència masclista mostra l’evolució del nombre de menors per les diferents comunitats autònomes i la mitjana d’Espanya entre 2020 i 2023. Anteriorment a 2020 no es recollien dades sobre aquesta temàtica. 

Les dades mostren que a Catalunya ha disminuït el nombre de menors víctimes de violència masclista, passant de 34 menors en 2020 a 22 menors en 2023. 

A nivell d’Espanya, des de l’any 2020 els i les menors víctimes de violència masclista han augmentat fins a 2022, passant d’una mitjana de 15,35 en 2020 a 24,65 en 2022. En 2023 aquesta xifra disminueix situant-se en 14,76.

Relació amb l’agressor

Aquesta visualització mostra la relació que tenen els i les menors víctimes de violència masclista amb l’agressor. Per cada territori, s’ha acumulat la informació de totes les víctimes registrades entre 2020 i 2023 per a poder tenir un volum prou rellevant per cada comunitat autònoma i poder comparar tendències. 

En l’àmbit de Catalunya les dades mostren que la relació més nombrosa entre la víctima i l’agressor és el pare del fill/a – 55 menors-. El segon grup més nombrós es el de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima -29 menors-, és a dir, no hi ha una relació consanguínea entre agressor i víctima, seguit de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la víctima i l’agressor -14 menors-, i fill o filla només de la víctima -8 menors-. 

Les dades del conjunt d’Espanya mostren una tendència similar. El pare del fill/a – 594 menors-, sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima de violència masclista -253 menors-, fills o filles només de la mare víctima de violència masclista -203 menors- i sota tutela, guarda o custòdia de l’agressor i de la víctima de violència masclista -179 menors-.

Persones menors orfes

Aquesta visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors orfes per violència masclista, desde 2013 a 2023 a Catalunya, al conjunt d’Espanya i la mitjana d’Espanya. En la darrera dècada el nombre de persones menors orfes a Catalunya es situa sempre per sobre de la mitjana d’Espanya. Cal tenir en compte que Catalunya es la segona comunitat autònoma amb més població d’Espanya -7.763.362 persones en 2021 segons l’INE-, després d’Andalusia -8.472.407 persones en 2021-.

Persones menors orfes segons dones assassinades

La primera visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista per comunitats autònomes. Dades acumulades de menors orfes i dones assassinades des de 2013 a 2023. A Catalunya des de 2013 al 2023 s’han registrat 91 dones assassinades i 73 persones menors orfes, resultant una taxa de 0,80 menors orfes per cada dona assassinada. 

De la resta de comunitats i ciutats autònomes, la taxa més elevada és de 2, és a dir dues orfes per cada dona assassinada per violència masclista i es troba a la ciutat de Ceuta (es tracta d’un únic cas, d’una dona assassinada per dos fills). Altres comunitats autònomes destacades són Castella-la Manxa (1,11), Cantàbria (1,17) i La Rioja (1,5).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista. Les comunitats autònomes sense color indiquen que no han hagut assassinats per violència masclista en aquest any en concret. 

Les dades mostren que no hi ha una tendència marcada, la taxa entre menors orfes i dones assassinades varia cada any en totes les comunitats i ciutats autònomes. En 2023 a Catalunya la taxa de menors orfes és d’1, és a dir, un o una menor orfe per cada dona assassinada.

La visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista desagregada per les províncies de Catalunya. Destaca Lleida amb una taxa de l’1,15, seguida de Barcelona (0,39), Girona (0,19) i Tarragona (0,12).

Persones menors orfes segons denúncies per violència masclista

La primera visualització mostra el percentatge d’orfes per violència masclista amb denúncies posades prèviament per la mare assassinada en les diferents comunitats autònomes des de l’any 2013 al 2023. 

A Catalunya es registren 64 menors orfes en aquesta sèrie (2013-2023), dels quals hi ha 27 orfes amb denúncia prèvia per violència masclista (42,19%). Les comunitats autònomes amb un major percentatge de persones menors orfes amb denúncia prèvia son Aragó (81,82%) i Extremadura (75%).

La segona visualització mostra l’evolució del percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa. Les dades mostren una diversitat de distribució de percentatge de menors orfes amb denúncies prèvies per violència masclista, a Catalunya el percentatge és del 0% perquè cap persona menor orfe disposaven de denúncia prèvia. 

De la resta de comunitats autónomes es destaca Extremadura, on només es registren dos anys amb menors orfes, el 2016 i el 2022, i en tots dos anys el 100% dels menors orfes comptaven amb denúncia prèvia.

A les províncies de Girona i Tarragona el percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa és del 50%, a Lleida del 46,67% i a Barcelona del 37,5%.

Persones menors orfes segons població de dones

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de dones per comunitats autònomes. Les dades del nombre de dones en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. 

A Catalunya la taxa de menors orfes és de 18,44, és a dir, hi ha 18,44 menors orfes per cada milió de dones. Les dades no mostren un relació entre menors orfes i nombre de dones, però sí que es dibuixen diferència entre comunitats autònomes, com per exemple es destaquen les ciutats de Ceuta i Melilla, situant-se en 48,55 menors orfes per cada milió de dones a Ceuta i 47,41 a Melilla.

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de dones, des de 2013 a 2023. A Catalunya la taxa és de 2,27, és a dir, hi ha 2,27 menors orfes per cada milió de dones. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor orfe per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de dones és Lleida (69,45), seguida de Barcelona (16,39), Girona (15,12) i Tarragona (9,63).

Persones menors orfes segons població de persones menors d’edat

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de menors per comunitats autònomes. Les dades del nombre de menors d’edat en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. A Catalunya la taxa és de 55,48%, és a dir, per cada milió de menors hi ha 55,48 menors orfes. Les dades no mostren cap relació entre menors orfes i nombre de menors. Els territoris amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors són Ceuta (108,27) i Melilla (95,89).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de menors. A Catalunya la taxa és de 6,84 en 2023 i en el mateix any destaca la comunitat autònoma de La Rioja amb una taxa de 57,59 menors orfes per milió de menors. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor òrfena per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors és Lleida (192,36). La segona taxa més elevada és la de Barcelona (48,12), seguida de Girona (40,74) i Tarragona (26,37).

Persones menors assassinades

La visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors assassinades per violència masclista des de 2013 al 2023 per comunitats autònomes. Aquestes morts són un indicador directe de violència vicària, ja que s’assassina als i les filles amb l’objectiu de fer mal a la mare. Les dades per anys mostren una dispersió del nombre de menors assassinades. 

A Catalunya l’evolució dels i les menors assassinades fluctua. La majoria dels anys es situa en 0, excepte en 4 anys: 2015 (2), 2017 (1), 2020 (1) i 2021 (1). De la resta de comunitats autònomes es destaquen les dades del 2015 de la Comunitat Valenciana, que registra 4 menors assassinades.

La Delegació de Violència Gènere del govern espanyol ofereix les dades de les víctimes mortals per violència de gènere des de l’any 2003. En aquest cas, ens hem centrat en les morts registrades a Catalunya entre l’any 2008 i 2023.

Tal com es pot veure al gràfic, la quantitat total de dones assassinades s’ha mantingut entre els 8 i els 11 casos des del 2008 fins ara. Les dades no mostren que hi hagi una tendència a la baixa, malgrat alguns anys les xifres siguin més baixes (2015 i 2016 van haver-hi 6 dones assassinades i les 4 del 2013, any amb menys assassinats). També hem de destacar alguns anys ‘negres’ com el 2010 amb 12 assassinades i el 2012 i 2014 amb 13 assassinades.

Catalunya és la novena comunitat autònoma amb la taxa més alta de víctimes mortals per violència de gènere sobre el total de dones. 

A continuació, es recullen les dades sobre les denúncies presentades per violència de gènere a Catalunya. Segons fixa la llei 1/2004, es considera violència de gènere aquella que s’exerceix contra les dones per part d’homes que són o han estat la seva parella o han mantingut algun tipus de relació afectiva. També entra dins aquesta classificació la violència exercida en l’àmbit de la parella encara que no hi hagi convivència.

Es pot apreciar un augment de les denúncies a Catalunya en els últims anys, passant de les 17.149 de l’any 2013 a les 23.098 registrades l’any 2018. No obstant, es registra una disminució a partir de l’any 2021 fins al 2022. Aquesta tendència es reprodueix també a la resta de comunitats autònomes i és especialment visible a partir de l’any 2015.

Un dels serveis al que poden acudir les víctimes de violència de gènere són els SIAD (Serveis d’Informació i Atenció a les Dones), encarregats de la detecció de situacions de violència i derivació als serveis especialitzats. Anualment, l’Institut Català de les Dones fa públiques les dades recollides per la xarxa de SIAD, formada per 147 centres arreu del territori.
Les dades dels SIAD corroboren l’augment de dones víctimes de violència de gènere que denuncien o busquen ajuda. Des que l’any 2010 es van començar a recollir aquestes dades, fins l’any 2018, aquests tipus de casos han augmentat més del 49%.

A partir del 2019 s’ha implementat la utilització d’un aplicatiu informàtic per a la recollida de dades als SIAD. Aquest nou funcionament depura les dades i evita repeticions i inconsistències, fent disminuir així el total d’atencions perquè la definició d’atenció s’ha especificat més. És per això que la sèrie temporal fins al 2018 es trenca, però per tal de continuar amb la nova evolució temporal, es presenten les dades de 2019 fins l’actualitat a la següent visualització.

En els tres darrers anys es manté la tendència a l’alça en el nombre d’atencions, amb un augment de quasi un 14% en aquests trienni i un augment mitjà del 4% cada any.

Si fem una mirada global a les dades d’aquests últims anys a Catalunya, fins a 146 dones han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, 279.383 han presentat denúncies per violència de gènere i els SIAD han atès 99.300 casos d’aquest tipus.

Girona és la província amb una taxa més alta de dones assassinades, mentre Tarragona encapçala el percentatge de denúncies presentades, novament Girona és la que ha atès un percentatge més alt de casos de violència masclista a través dels SIAD.

Resposta judicial

Entre les nombroses variables publicades des de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol i del Consell General del Poder Judicial, analitzem les xifres relatives a denúncies, ordres de protecció i condemnes, per dibuixar els principals trets de la resposta judicial en el camp de la violència de gènere.

El primer indicador a valorar és el nombre de denúncies prèvies de dones assassinades per violència masclista d’acord amb dades de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol.

La quantitat de víctimes mortals que havia denunciat la seva situació abans de ser assassinades no augmenta i la xifra total entre 2008 i 2023 volta el 25% de mitjana. Cal destacar els anys 2013 i 2014 on va haver-hi un percentatge més alt (50% i 54%) i en l’altre extrem els anys 2015 i 2016 on van haver-hi dotze dones assassinades en total i cap denúncia prèvia. En el darrer any que es disposa de dades, l’any 2023, de les 11 dones assassinades només una una havia denunciat.

A continuació, es mostra la quantitat d’ordres de protecció concedides a Catalunya sobre el total de les sol·licitades, a partir de les dades publicades per l’Observatori de Violència de Gènere i Domèstic del Consell General del Poder Judicial.

Catalunya ha concedit, de mitjana, menys de la meitat de les ordres de protecció demanades en els últims 15 anys, un 46,98% de les més de 82.000 demanades. Aquesta xifra es troba notablement per sota de la mitjana del conjunt de la resta de comunitats autònomes d’Espanya, que es situa en un 66,39% d’ordres concedides.

La següent dada a analitzar sobre la resposta judicial és el percentatge de sentències condemnatòries en proporció a les absolutòries. Per fer-ho comptem també amb dades de l’Observatori contra la Violència de Gènere i Domèstica del Consell General del Poder Judicial.
A trets generals, l’evolució de les sentències condemnatòries augmenta tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. La proporció mitjana de Catalunya és del 74,61% de 2008 a 2022, tot i que tendeix a augmentar. El 2022 el 89,77% de sentències a Catalunya han resultat condemnatòries.

Alhora, comparant les condemnes a Catalunya i Espanya, s’observa com la proporció és major al territori espanyol per a tots els anys, situant-se la mitjana espanyola en 81,44%.

Amb la Llei Integral 1/2004 el govern central aprova per primera vegada la creació d’Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI), amb l’objectiu de dissenyar protocols d’actuació global i integral en casos de violència de gènere. Tot i que la llei no especifica el nombre d’UVFIs que hi hauria d’haver per partit judicial, es considera que el nombre ideal seria el d’una unitat per cada jutjat exclusiu.

Tenint en compte aquest criteri, hi ha un greu dèficit d’unitats forenses a Catalunya. Actualment, hi hauria d’haver 49 unitats funcionant, però només n’hi ha 2.

Recursos Públics

Per analitzar els recursos públics dedicats a la violència de gènere és necessari tenir en compte tant els plans dedicats a l’abordatge de la violència com els pressupostos dels organismes d’Igualtat, ja que l’origen de la violència masclista es troba en la desigualtat estructural.

Per fer una anàlisi el màxim d’exhaustiu seria rellevant conèixer el pressupost dedicat exclusivament a la lluita contra la violència de gènere. Malauradament, no disposem encara d’aquestes dades, que ja han estat demanades a través de peticions d’informació públiques.

A Catalunya, el principal organisme que treballa per la Igualtat és l’Institut Català de les Dones. El seu pressupost és públic i es pot consultar als comptes anuals de la Generalitat.

Es pot veure com del 2008 al 2014 va haver-hi uns reducció dels recursos destinats a l’Institut Català de les Dones, en un context de retallades per la crisi del totxo. A partir del 2019 hi ha una lleugera recuperació (encara per sota del 2008) que no recuperarà els valors inicials fins el 2023.

Per veure si l’evolució de la inversió pública en aquest aspecte a Catalunya s’adapta a la realitat actual, hem comparat el pressupost que es dedicava a l’Institut Català de les Dones l’any 2008 amb el del 2024 i el mateix amb la quantitat de denúncies per violència de gènere.

Mentre que les denúncies de víctimes de violència de gènere han disminuït només un 3,39% en els últims anys a Catalunya, el pressupost dedicat a l’Institut Català de les Dones ha augmentat un 1,08%. Això vol dir que dels 12,3 milions d’euros que rebia l’ICD el 2008, ha passat a rebre’n 10,7. Aquesta situació es repeteix a moltes altres comunitats autònomes d’Espanya.

Una altra bona manera de mesurar la magnitud real del pressupost pels organismes d’Igualtat és comparar-lo amb el d’altres organismes públics de l’àmbit dels serveis a les persones i promoció, per exemple, els d’Esports. En el cas de Catalunya, el principal organisme encarregat de la gestió i promoció dels esports és la Secretaria General de l’Esport.

Entre un organisme i l’altre existeix una important diferència en inversió persistent en el temps. Mentre que el Govern ha destinat una mitjana de 9,9€ anuals per habitant a la Secretaria General de l’Esport, la quantitat mitjana anual destinada a l’Institut Català de les Dones és d’1,31€ per cap.

Per comparar els pressupostos d’organismes d’Igualtat i Esports de Catalunya amb d’altres CCAA, hem agafat d’exemple les comunitats d’Aragó, el País Valencià i Madrid i els pressupostos generals de l’Estat. A partir del pressupost de 2018 s’ha calculat quina ha estat la inversió per habitant.

El País Valencià és l’única comunitat que té una taxa lleugerament superior d’inversió per habitant en Igualtat. En la resta de comunitats, es reprodueixen diferències significatives, on es destina més pressupost als Esports. En aquesta comparativa, Catalunya és situa amb la major bretxa pressupostària, amb més de 9€ de diferència.

Impacte Covid-19 en la violència masclista

Davant la conjuntura viscuda per la pandèmia per COVID-19 durant el 2020, es va considerar necessari analitzar les dades de les violències masclistes viscudes durant els mesos de confinament. Si bé és sabut que les violències poden donar-se en els espais públics i privats, es degut a les restriccions de mobilitat que les pertanyents a l’espai privat van prendre una major visibilització i sensibilització social.

Observant la comparativa mensual de trucades al 900 al llarg de 2019 i 2020, es percep un gran impacte de la pandemia en les dades. En particular, la xifra més alarmant del 2020 es dona a l’abril, el moment més dur del confinament a Espanya, amb un increment del 107%, és a dir, les trucades van duplicar-se respecte l’any anterior.

Una altra aproximació a les violencies masclistes viscudes dintre del context de la COVID-19 és identificar canvis en els registres mensuals de les usuàries ATENPRO entre 2019 i 2020.

En tots els mesos de 2020 van augmentar les atencions d’ATENPRO en comparació a les de 2019; també s’observa una lleugera tendència a l’alça durant els mesos de març a juny, coincidint amb el confinament, que situa l’increment entre 2019 i 2020 al mes d’abril en 9%.


Violència sexual

Una altra manifestació clara de l’impacte de la violència a Espanya són els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. D’acord amb el Títol VIII del Llibre II al Codi Penal, es considera dins d’aquests a les agressions sexuals, els abusos sexuals, l’assetjament sexual, els delictes d’exhibicionisme i provocació sexual, així com els delictes relatius a la prostitució, l’explotació sexual i la corrupció de menors. Per arribar a comprendre l’abast de la resolució d’aquests delictes, es mostren els fets aclarits del 2010 a 2022; el Sistema Estadístico de Criminalidad (2021) defineix que això té lloc sota qualsevol de les següents circumstàncies:

  • Detenció de l’autor «in fraganti».
  • Identificació plena de l’autor, o algun dels autors, sense necessitat que estigui detingut, encara que es trobi en situació de llibertat, llibertat provisional o mort.
  • Quan existeixi una confessió verificada, proves sòlides o quan hi hagi una combinació d’ambdòs elements.
  • Quan l’investigació reveli que, en realitat, no hi va haver infracció.

Entre 2010 i 2022 s’observa una tendència a l’alça dels delictes contra la llibertat sexual aclarits, arribant al màxim, fins al moment, el 2022 amb 2.712 casos.

Observant la taxa de delictes contra la llibertat sexual per milió de dones a les províncies catalanes durant 2010 a 2022, es percep com Tarragona és la província amb una major taxa.

Violència vicària

Considerem important analitzar com impacta la violència masclista en la infància, donat que és un àmbit que disposa de poques dades i des de Dades X Violència X Dones ens proposem recopilar dades en aquest àmbit. 

La violència vicària és una altra forma de violència masclista que consisteix a agredir als i les filles menors amb la intenció de fer mal a la mare. Els fills i filles de les dones víctimes de violència masclista, així com les nenes i nens menors d’edat subjectes a la seva tutela, guarda i custòdia, són víctimes directes d’aquest tipus de violència. 

En aquest apartat es recullen les dades sobre aquesta temàtica posant especial atenció al nombre de les persones menors víctimes de violència masclista i la relació amb l’agressor, les i els orfes a causa de la violència masclista i la relació entre les persones menors orfes i altres indicadors com el nombre de dones assassinades per violència masclista, les denúncies prèvies posades per les dones assassinades, i el nombre de dones i de persones menors al territori, així com les persones menors assassinades per la violència masclista.

Persones menors víctimes de violència masclista

La visualització sobre l’evolució de les i els menors víctimes de violència masclista mostra l’evolució del nombre de menors per les diferents comunitats autònomes i la mitjana d’Espanya entre 2020 i 2023. Anteriorment a 2020 no es recollien dades sobre aquesta temàtica. 

Les dades mostren que a Catalunya ha disminuït el nombre de menors víctimes de violència masclista, passant de 34 menors en 2020 a 22 menors en 2023. 

A nivell d’Espanya, des de l’any 2020 els i les menors víctimes de violència masclista han augmentat fins a 2022, passant d’una mitjana de 15,35 en 2020 a 24,65 en 2022. En 2023 aquesta xifra disminueix situant-se en 14,76.

Relació amb l’agressor

Aquesta visualització mostra la relació que tenen els i les menors víctimes de violència masclista amb l’agressor. Per cada territori, s’ha acumulat la informació de totes les víctimes registrades entre 2020 i 2023 per a poder tenir un volum prou rellevant per cada comunitat autònoma i poder comparar tendències. 

En l’àmbit de Catalunya les dades mostren que la relació més nombrosa entre la víctima i l’agressor és el pare del fill/a – 55 menors-. El segon grup més nombrós es el de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima -29 menors-, és a dir, no hi ha una relació consanguínea entre agressor i víctima, seguit de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la víctima i l’agressor -14 menors-, i fill o filla només de la víctima -8 menors-. 

Les dades del conjunt d’Espanya mostren una tendència similar. El pare del fill/a – 594 menors-, sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima de violència masclista -253 menors-, fills o filles només de la mare víctima de violència masclista -203 menors- i sota tutela, guarda o custòdia de l’agressor i de la víctima de violència masclista -179 menors-.

Persones menors orfes

Aquesta visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors orfes per violència masclista, desde 2013 a 2023 a Catalunya, al conjunt d’Espanya i la mitjana d’Espanya. En la darrera dècada el nombre de persones menors orfes a Catalunya es situa sempre per sobre de la mitjana d’Espanya. Cal tenir en compte que Catalunya es la segona comunitat autònoma amb més població d’Espanya -7.763.362 persones en 2021 segons l’INE-, després d’Andalusia -8.472.407 persones en 2021-.

Persones menors orfes segons dones assassinades

La primera visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista per comunitats autònomes. Dades acumulades de menors orfes i dones assassinades des de 2013 a 2023. A Catalunya des de 2013 al 2023 s’han registrat 91 dones assassinades i 73 persones menors orfes, resultant una taxa de 0,80 menors orfes per cada dona assassinada. 

De la resta de comunitats i ciutats autònomes, la taxa més elevada és de 2, és a dir dues orfes per cada dona assassinada per violència masclista i es troba a la ciutat de Ceuta (es tracta d’un únic cas, d’una dona assassinada per dos fills). Altres comunitats autònomes destacades són Castella-la Manxa (1,11), Cantàbria (1,17) i La Rioja (1,5).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista. Les comunitats autònomes sense color indiquen que no han hagut assassinats per violència masclista en aquest any en concret. 

Les dades mostren que no hi ha una tendència marcada, la taxa entre menors orfes i dones assassinades varia cada any en totes les comunitats i ciutats autònomes. En 2023 a Catalunya la taxa de menors orfes és d’1, és a dir, un o una menor orfe per cada dona assassinada.

La visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista desagregada per les províncies de Catalunya. Destaca Lleida amb una taxa de l’1,15, seguida de Barcelona (0,39), Girona (0,19) i Tarragona (0,12).

Persones menors orfes segons denúncies per violència masclista

La primera visualització mostra el percentatge d’orfes per violència masclista amb denúncies posades prèviament per la mare assassinada en les diferents comunitats autònomes des de l’any 2013 al 2023. 

A Catalunya es registren 64 menors orfes en aquesta sèrie (2013-2023), dels quals hi ha 27 orfes amb denúncia prèvia per violència masclista (42,19%). Les comunitats autònomes amb un major percentatge de persones menors orfes amb denúncia prèvia son Aragó (81,82%) i Extremadura (75%).

La segona visualització mostra l’evolució del percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa. Les dades mostren una diversitat de distribució de percentatge de menors orfes amb denúncies prèvies per violència masclista, a Catalunya el percentatge és del 0% perquè cap persona menor orfe disposaven de denúncia prèvia. 

De la resta de comunitats autónomes es destaca Extremadura, on només es registren dos anys amb menors orfes, el 2016 i el 2022, i en tots dos anys el 100% dels menors orfes comptaven amb denúncia prèvia.

A les províncies de Girona i Tarragona el percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa és del 50%, a Lleida del 46,67% i a Barcelona del 37,5%.

Persones menors orfes segons població de dones

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de dones per comunitats autònomes. Les dades del nombre de dones en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. 

A Catalunya la taxa de menors orfes és de 18,44, és a dir, hi ha 18,44 menors orfes per cada milió de dones. Les dades no mostren un relació entre menors orfes i nombre de dones, però sí que es dibuixen diferència entre comunitats autònomes, com per exemple es destaquen les ciutats de Ceuta i Melilla, situant-se en 48,55 menors orfes per cada milió de dones a Ceuta i 47,41 a Melilla.

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de dones, des de 2013 a 2023. A Catalunya la taxa és de 2,27, és a dir, hi ha 2,27 menors orfes per cada milió de dones. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor orfe per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de dones és Lleida (69,45), seguida de Barcelona (16,39), Girona (15,12) i Tarragona (9,63).

Persones menors orfes segons població de persones menors d’edat

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de menors per comunitats autònomes. Les dades del nombre de menors d’edat en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. A Catalunya la taxa és de 55,48%, és a dir, per cada milió de menors hi ha 55,48 menors orfes. Les dades no mostren cap relació entre menors orfes i nombre de menors. Els territoris amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors són Ceuta (108,27) i Melilla (95,89).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de menors. A Catalunya la taxa és de 6,84 en 2023 i en el mateix any destaca la comunitat autònoma de La Rioja amb una taxa de 57,59 menors orfes per milió de menors. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor òrfena per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors és Lleida (192,36). La segona taxa més elevada és la de Barcelona (48,12), seguida de Girona (40,74) i Tarragona (26,37).

Persones menors assassinades

La visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors assassinades per violència masclista des de 2013 al 2023 per comunitats autònomes. Aquestes morts són un indicador directe de violència vicària, ja que s’assassina als i les filles amb l’objectiu de fer mal a la mare. Les dades per anys mostren una dispersió del nombre de menors assassinades. 

A Catalunya l’evolució dels i les menors assassinades fluctua. La majoria dels anys es situa en 0, excepte en 4 anys: 2015 (2), 2017 (1), 2020 (1) i 2021 (1). De la resta de comunitats autònomes es destaquen les dades del 2015 de la Comunitat Valenciana, que registra 4 menors assassinades.

DADES x VIOLÈNCIA x DONES és un recorregut visual i interactiu sobre l’impacte de la violència de gènere a Catalunya i la resta de l’Estat. L’anàlisi recull les dades disponibles entre els anys 2008 i 2024 sobre la violència masclista en l’àmbit de la parella.

A més a més, el projecte incorpora dades de violències contra les dones des d’altres perspectives: la violència sexual, concretament aquella que succeeix a l’espai públic i un anàlisi de l’impacte de la COVID-19 a la violència masclista durant el 2020.

Aquest portal és fruit de la col·laboració de moltes persones en un conjunt d’exploracions de fonts de dades públiques per a localitzar i recollir dades objectives, referenciades i oficials. L’objectiu final del portal és posar a disposició de la ciutadania tota aquesta informació d’una manera senzilla, visual i accessible.

Les principals fonts d’informació han estat l’Observatorio contra la Violencia de Género y Doméstica del Consejo General del Poder Judicial, la Delegación de Violencia Género del Gobierno español, el Portal Estadístico de Criminalidad del Ministerio del Interior i els organismes autonòmics dedicats a la igualtat. En el referent a les qüestions sobre recursos públics, s’ha consultat els pressupostos generals de l’Estat i els de cada una de les Comunitats Autònomes.

Impacte de la violència
Resposta Judicial  
Recursos públics
Covid-19 violència
Violència sexual
Violència vicària

Impacte de la violència

La Delegació de Violència Gènere del govern espanyol ofereix les dades de les víctimes mortals per violència de gènere des de l’any 2003. En aquest cas, ens hem centrat en les morts registrades a Catalunya entre l’any 2008 i 2023.

Tal com es pot veure al gràfic, la quantitat total de dones assassinades s’ha mantingut entre els 8 i els 11 casos des del 2008 fins ara. Les dades no mostren que hi hagi una tendència a la baixa, malgrat alguns anys les xifres siguin més baixes (2015 i 2016 van haver-hi 6 dones assassinades i les 4 del 2013, any amb menys assassinats). També hem de destacar alguns anys ‘negres’ com el 2010 amb 12 assassinades i el 2012 i 2014 amb 13 assassinades.

Catalunya és la novena comunitat autònoma amb la taxa més alta de víctimes mortals per violència de gènere sobre el total de dones. 

A continuació, es recullen les dades sobre les denúncies presentades per violència de gènere a Catalunya. Segons fixa la llei 1/2004, es considera violència de gènere aquella que s’exerceix contra les dones per part d’homes que són o han estat la seva parella o han mantingut algun tipus de relació afectiva. També entra dins aquesta classificació la violència exercida en l’àmbit de la parella encara que no hi hagi convivència.

Es pot apreciar un augment de les denúncies a Catalunya en els últims anys, passant de les 17.149 de l’any 2013 a les 23.098 registrades l’any 2018. No obstant, es registra una disminució a partir de l’any 2021 fins al 2022. Aquesta tendència es reprodueix també a la resta de comunitats autònomes i és especialment visible a partir de l’any 2015.

Un dels serveis al que poden acudir les víctimes de violència de gènere són els SIAD (Serveis d’Informació i Atenció a les Dones), encarregats de la detecció de situacions de violència i derivació als serveis especialitzats. Anualment, l’Institut Català de les Dones fa públiques les dades recollides per la xarxa de SIAD, formada per 147 centres arreu del territori.
Les dades dels SIAD corroboren l’augment de dones víctimes de violència de gènere que denuncien o busquen ajuda. Des que l’any 2010 es van començar a recollir aquestes dades, fins l’any 2018, aquests tipus de casos han augmentat més del 49%.

A partir del 2019 s’ha implementat la utilització d’un aplicatiu informàtic per a la recollida de dades als SIAD. Aquest nou funcionament depura les dades i evita repeticions i inconsistències, fent disminuir així el total d’atencions perquè la definició d’atenció s’ha especificat més. És per això que la sèrie temporal fins al 2018 es trenca, però per tal de continuar amb la nova evolució temporal, es presenten les dades de 2019 fins l’actualitat a la següent visualització.

En els tres darrers anys es manté la tendència a l’alça en el nombre d’atencions, amb un augment de quasi un 14% en aquests trienni i un augment mitjà del 4% cada any.

Si fem una mirada global a les dades d’aquests últims anys a Catalunya, fins a 146 dones han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, 279.383 han presentat denúncies per violència de gènere i els SIAD han atès 99.300 casos d’aquest tipus.

Girona és la província amb una taxa més alta de dones assassinades, mentre Tarragona encapçala el percentatge de denúncies presentades, novament Girona és la que ha atès un percentatge més alt de casos de violència masclista a través dels SIAD.

Resposta judicial

Entre les nombroses variables publicades des de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol i del Consell General del Poder Judicial, analitzem les xifres relatives a denúncies, ordres de protecció i condemnes, per dibuixar els principals trets de la resposta judicial en el camp de la violència de gènere.

El primer indicador a valorar és el nombre de denúncies prèvies de dones assassinades per violència masclista d’acord amb dades de la Delegació de Violència Gènere del govern espanyol.

La quantitat de víctimes mortals que havia denunciat la seva situació abans de ser assassinades no augmenta i la xifra total entre 2008 i 2023 volta el 25% de mitjana. Cal destacar els anys 2013 i 2014 on va haver-hi un percentatge més alt (50% i 54%) i en l’altre extrem els anys 2015 i 2016 on van haver-hi dotze dones assassinades en total i cap denúncia prèvia. En el darrer any que es disposa de dades, l’any 2023, de les 11 dones assassinades només una una havia denunciat.

A continuació, es mostra la quantitat d’ordres de protecció concedides a Catalunya sobre el total de les sol·licitades, a partir de les dades publicades per l’Observatori de Violència de Gènere i Domèstic del Consell General del Poder Judicial.

Catalunya ha concedit, de mitjana, menys de la meitat de les ordres de protecció demanades en els últims 15 anys, un 46,98% de les més de 82.000 demanades. Aquesta xifra es troba notablement per sota de la mitjana del conjunt de la resta de comunitats autònomes d’Espanya, que es situa en un 66,39% d’ordres concedides.

La següent dada a analitzar sobre la resposta judicial és el percentatge de sentències condemnatòries en proporció a les absolutòries. Per fer-ho comptem també amb dades de l’Observatori contra la Violència de Gènere i Domèstica del Consell General del Poder Judicial.
A trets generals, l’evolució de les sentències condemnatòries augmenta tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. La proporció mitjana de Catalunya és del 74,61% de 2008 a 2022, tot i que tendeix a augmentar. El 2022 el 89,77% de sentències a Catalunya han resultat condemnatòries.

Alhora, comparant les condemnes a Catalunya i Espanya, s’observa com la proporció és major al territori espanyol per a tots els anys, situant-se la mitjana espanyola en 81,44%.

Amb la Llei Integral 1/2004 el govern central aprova per primera vegada la creació d’Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI), amb l’objectiu de dissenyar protocols d’actuació global i integral en casos de violència de gènere. Tot i que la llei no especifica el nombre d’UVFIs que hi hauria d’haver per partit judicial, es considera que el nombre ideal seria el d’una unitat per cada jutjat exclusiu.

Tenint en compte aquest criteri, hi ha un greu dèficit d’unitats forenses a Catalunya. Actualment, hi hauria d’haver 49 unitats funcionant, però només n’hi ha 2.

Recursos Públics

Per analitzar els recursos públics dedicats a la violència de gènere és necessari tenir en compte tant els plans dedicats a l’abordatge de la violència com els pressupostos dels organismes d’Igualtat, ja que l’origen de la violència masclista es troba en la desigualtat estructural.

Per fer una anàlisi el màxim d’exhaustiu seria rellevant conèixer el pressupost dedicat exclusivament a la lluita contra la violència de gènere. Malauradament, no disposem encara d’aquestes dades, que ja han estat demanades a través de peticions d’informació públiques.

A Catalunya, el principal organisme que treballa per la Igualtat és l’Institut Català de les Dones. El seu pressupost és públic i es pot consultar als comptes anuals de la Generalitat.

Es pot veure com del 2008 al 2014 va haver-hi uns reducció dels recursos destinats a l’Institut Català de les Dones, en un context de retallades per la crisi del totxo. A partir del 2019 hi ha una lleugera recuperació (encara per sota del 2008) que no recuperarà els valors inicials fins el 2023.

Per veure si l’evolució de la inversió pública en aquest aspecte a Catalunya s’adapta a la realitat actual, hem comparat el pressupost que es dedicava a l’Institut Català de les Dones l’any 2008 amb el del 2024 i el mateix amb la quantitat de denúncies per violència de gènere.

Mentre que les denúncies de víctimes de violència de gènere han disminuït només un 3,39% en els últims anys a Catalunya, el pressupost dedicat a l’Institut Català de les Dones ha augmentat un 1,08%. Això vol dir que dels 12,3 milions d’euros que rebia l’ICD el 2008, ha passat a rebre’n 10,7. Aquesta situació es repeteix a moltes altres comunitats autònomes d’Espanya.

Una altra bona manera de mesurar la magnitud real del pressupost pels organismes d’Igualtat és comparar-lo amb el d’altres organismes públics de l’àmbit dels serveis a les persones i promoció, per exemple, els d’Esports. En el cas de Catalunya, el principal organisme encarregat de la gestió i promoció dels esports és la Secretaria General de l’Esport.

Entre un organisme i l’altre existeix una important diferència en inversió persistent en el temps. Mentre que el Govern ha destinat una mitjana de 9,9€ anuals per habitant a la Secretaria General de l’Esport, la quantitat mitjana anual destinada a l’Institut Català de les Dones és d’1,31€ per cap.

Per comparar els pressupostos d’organismes d’Igualtat i Esports de Catalunya amb d’altres CCAA, hem agafat d’exemple les comunitats d’Aragó, el País Valencià i Madrid i els pressupostos generals de l’Estat. A partir del pressupost de 2018 s’ha calculat quina ha estat la inversió per habitant.

El País Valencià és l’única comunitat que té una taxa lleugerament superior d’inversió per habitant en Igualtat. En la resta de comunitats, es reprodueixen diferències significatives, on es destina més pressupost als Esports. En aquesta comparativa, Catalunya és situa amb la major bretxa pressupostària, amb més de 9€ de diferència.

Impacte Covid-19 en la violència masclista

Davant la conjuntura viscuda per la pandèmia per COVID-19 durant el 2020, es va considerar necessari analitzar les dades de les violències masclistes viscudes durant els mesos de confinament. Si bé és sabut que les violències poden donar-se en els espais públics i privats, es degut a les restriccions de mobilitat que les pertanyents a l’espai privat van prendre una major visibilització i sensibilització social.

Observant la comparativa mensual de trucades al 900 al llarg de 2019 i 2020, es percep un gran impacte de la pandemia en les dades. En particular, la xifra més alarmant del 2020 es dona a l’abril, el moment més dur del confinament a Espanya, amb un increment del 107%, és a dir, les trucades van duplicar-se respecte l’any anterior.

Una altra aproximació a les violencies masclistes viscudes dintre del context de la COVID-19 és identificar canvis en els registres mensuals de les usuàries ATENPRO entre 2019 i 2020.

En tots els mesos de 2020 van augmentar les atencions d’ATENPRO en comparació a les de 2019; també s’observa una lleugera tendència a l’alça durant els mesos de març a juny, coincidint amb el confinament, que situa l’increment entre 2019 i 2020 al mes d’abril en 9%.


Violència sexual

Una altra manifestació clara de l’impacte de la violència a Espanya són els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. D’acord amb el Títol VIII del Llibre II al Codi Penal, es considera dins d’aquests a les agressions sexuals, els abusos sexuals, l’assetjament sexual, els delictes d’exhibicionisme i provocació sexual, així com els delictes relatius a la prostitució, l’explotació sexual i la corrupció de menors. Per arribar a comprendre l’abast de la resolució d’aquests delictes, es mostren els fets aclarits del 2010 a 2022; el Sistema Estadístico de Criminalidad (2021) defineix que això té lloc sota qualsevol de les següents circumstàncies:

  • Detenció de l’autor «in fraganti».
  • Identificació plena de l’autor, o algun dels autors, sense necessitat que estigui detingut, encara que es trobi en situació de llibertat, llibertat provisional o mort.
  • Quan existeixi una confessió verificada, proves sòlides o quan hi hagi una combinació d’ambdòs elements.
  • Quan l’investigació reveli que, en realitat, no hi va haver infracció.

Entre 2010 i 2022 s’observa una tendència a l’alça dels delictes contra la llibertat sexual aclarits, arribant al màxim, fins al moment, el 2022 amb 2.712 casos.

Observant la taxa de delictes contra la llibertat sexual per milió de dones a les províncies catalanes durant 2010 a 2022, es percep com Tarragona és la província amb una major taxa.

Violència vicària

Considerem important analitzar com impacta la violència masclista en la infància, donat que és un àmbit que disposa de poques dades i des de Dades X Violència X Dones ens proposem recopilar dades en aquest àmbit. 

La violència vicària és una altra forma de violència masclista que consisteix a agredir als i les filles menors amb la intenció de fer mal a la mare. Els fills i filles de les dones víctimes de violència masclista, així com les nenes i nens menors d’edat subjectes a la seva tutela, guarda i custòdia, són víctimes directes d’aquest tipus de violència. 

En aquest apartat es recullen les dades sobre aquesta temàtica posant especial atenció al nombre de les persones menors víctimes de violència masclista i la relació amb l’agressor, les i els orfes a causa de la violència masclista i la relació entre les persones menors orfes i altres indicadors com el nombre de dones assassinades per violència masclista, les denúncies prèvies posades per les dones assassinades, i el nombre de dones i de persones menors al territori, així com les persones menors assassinades per la violència masclista.

Persones menors víctimes de violència masclista

La visualització sobre l’evolució de les i els menors víctimes de violència masclista mostra l’evolució del nombre de menors per les diferents comunitats autònomes i la mitjana d’Espanya entre 2020 i 2023. Anteriorment a 2020 no es recollien dades sobre aquesta temàtica. 

Les dades mostren que a Catalunya ha disminuït el nombre de menors víctimes de violència masclista, passant de 34 menors en 2020 a 22 menors en 2023. 

A nivell d’Espanya, des de l’any 2020 els i les menors víctimes de violència masclista han augmentat fins a 2022, passant d’una mitjana de 15,35 en 2020 a 24,65 en 2022. En 2023 aquesta xifra disminueix situant-se en 14,76.

Relació amb l’agressor

Aquesta visualització mostra la relació que tenen els i les menors víctimes de violència masclista amb l’agressor. Per cada territori, s’ha acumulat la informació de totes les víctimes registrades entre 2020 i 2023 per a poder tenir un volum prou rellevant per cada comunitat autònoma i poder comparar tendències. 

En l’àmbit de Catalunya les dades mostren que la relació més nombrosa entre la víctima i l’agressor és el pare del fill/a – 55 menors-. El segon grup més nombrós es el de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima -29 menors-, és a dir, no hi ha una relació consanguínea entre agressor i víctima, seguit de la relació sota tutela, guarda o custòdia de la víctima i l’agressor -14 menors-, i fill o filla només de la víctima -8 menors-. 

Les dades del conjunt d’Espanya mostren una tendència similar. El pare del fill/a – 594 menors-, sota tutela, guarda o custòdia de la dona víctima de violència masclista -253 menors-, fills o filles només de la mare víctima de violència masclista -203 menors- i sota tutela, guarda o custòdia de l’agressor i de la víctima de violència masclista -179 menors-.

Persones menors orfes

Aquesta visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors orfes per violència masclista, desde 2013 a 2023 a Catalunya, al conjunt d’Espanya i la mitjana d’Espanya. En la darrera dècada el nombre de persones menors orfes a Catalunya es situa sempre per sobre de la mitjana d’Espanya. Cal tenir en compte que Catalunya es la segona comunitat autònoma amb més població d’Espanya -7.763.362 persones en 2021 segons l’INE-, després d’Andalusia -8.472.407 persones en 2021-.

Persones menors orfes segons dones assassinades

La primera visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista per comunitats autònomes. Dades acumulades de menors orfes i dones assassinades des de 2013 a 2023. A Catalunya des de 2013 al 2023 s’han registrat 91 dones assassinades i 73 persones menors orfes, resultant una taxa de 0,80 menors orfes per cada dona assassinada. 

De la resta de comunitats i ciutats autònomes, la taxa més elevada és de 2, és a dir dues orfes per cada dona assassinada per violència masclista i es troba a la ciutat de Ceuta (es tracta d’un únic cas, d’una dona assassinada per dos fills). Altres comunitats autònomes destacades són Castella-la Manxa (1,11), Cantàbria (1,17) i La Rioja (1,5).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista. Les comunitats autònomes sense color indiquen que no han hagut assassinats per violència masclista en aquest any en concret. 

Les dades mostren que no hi ha una tendència marcada, la taxa entre menors orfes i dones assassinades varia cada any en totes les comunitats i ciutats autònomes. En 2023 a Catalunya la taxa de menors orfes és d’1, és a dir, un o una menor orfe per cada dona assassinada.

La visualització mostra la taxa de persones menors orfes per cada dona assassinada per violència masclista desagregada per les províncies de Catalunya. Destaca Lleida amb una taxa de l’1,15, seguida de Barcelona (0,39), Girona (0,19) i Tarragona (0,12).

Persones menors orfes segons denúncies per violència masclista

La primera visualització mostra el percentatge d’orfes per violència masclista amb denúncies posades prèviament per la mare assassinada en les diferents comunitats autònomes des de l’any 2013 al 2023. 

A Catalunya es registren 64 menors orfes en aquesta sèrie (2013-2023), dels quals hi ha 27 orfes amb denúncia prèvia per violència masclista (42,19%). Les comunitats autònomes amb un major percentatge de persones menors orfes amb denúncia prèvia son Aragó (81,82%) i Extremadura (75%).

La segona visualització mostra l’evolució del percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa. Les dades mostren una diversitat de distribució de percentatge de menors orfes amb denúncies prèvies per violència masclista, a Catalunya el percentatge és del 0% perquè cap persona menor orfe disposaven de denúncia prèvia. 

De la resta de comunitats autónomes es destaca Extremadura, on només es registren dos anys amb menors orfes, el 2016 i el 2022, i en tots dos anys el 100% dels menors orfes comptaven amb denúncia prèvia.

A les províncies de Girona i Tarragona el percentatge de persones menors orfes amb denúncia per violència masclista previa és del 50%, a Lleida del 46,67% i a Barcelona del 37,5%.

Persones menors orfes segons població de dones

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de dones per comunitats autònomes. Les dades del nombre de dones en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. 

A Catalunya la taxa de menors orfes és de 18,44, és a dir, hi ha 18,44 menors orfes per cada milió de dones. Les dades no mostren un relació entre menors orfes i nombre de dones, però sí que es dibuixen diferència entre comunitats autònomes, com per exemple es destaquen les ciutats de Ceuta i Melilla, situant-se en 48,55 menors orfes per cada milió de dones a Ceuta i 47,41 a Melilla.

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de dones, des de 2013 a 2023. A Catalunya la taxa és de 2,27, és a dir, hi ha 2,27 menors orfes per cada milió de dones. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor orfe per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de dones és Lleida (69,45), seguida de Barcelona (16,39), Girona (15,12) i Tarragona (9,63).

Persones menors orfes segons població de persones menors d’edat

La primera visualització mostra la taxa de les persones menors orfes per violència masclista per cada milió de menors per comunitats autònomes. Les dades del nombre de menors d’edat en les diferents comunitats autònomes corresponen al 2022, les últimes dades disponibles. A Catalunya la taxa és de 55,48%, és a dir, per cada milió de menors hi ha 55,48 menors orfes. Les dades no mostren cap relació entre menors orfes i nombre de menors. Els territoris amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors són Ceuta (108,27) i Melilla (95,89).

La segona visualització mostra l’evolució de la taxa de menors orfes per milió de menors. A Catalunya la taxa és de 6,84 en 2023 i en el mateix any destaca la comunitat autònoma de La Rioja amb una taxa de 57,59 menors orfes per milió de menors. En aquelles comunitats autònomes en les quals la taxa és 0 en alguns anys significa que no va haver-hi cap/a menor òrfena per violència masclista.

La província de Catalunya amb una taxa superior de menors orfes per milió de menors és Lleida (192,36). La segona taxa més elevada és la de Barcelona (48,12), seguida de Girona (40,74) i Tarragona (26,37).

Persones menors assassinades

La visualització mostra l’evolució del nombre de persones menors assassinades per violència masclista des de 2013 al 2023 per comunitats autònomes. Aquestes morts són un indicador directe de violència vicària, ja que s’assassina als i les filles amb l’objectiu de fer mal a la mare. Les dades per anys mostren una dispersió del nombre de menors assassinades. 

A Catalunya l’evolució dels i les menors assassinades fluctua. La majoria dels anys es situa en 0, excepte en 4 anys: 2015 (2), 2017 (1), 2020 (1) i 2021 (1). De la resta de comunitats autònomes es destaquen les dades del 2015 de la Comunitat Valenciana, que registra 4 menors assassinades.