Aquest espai recull un conjunt de dades clau sobre els serveis d’atenció i les respostes davant la violència masclista a Reus i propers, contextualitzades amb el seu entorn territorial més proper i, amb els àmbits català i estatal. A través de visualitzacions interactives, s’hi mostren l’evolució de l’accés als serveis, les denúncies i les mesures de protecció, així com els principals patrons i diferències territorials observats al llarg del temps.

L’objectiu és oferir una visió sintètica, clara i accessible de la informació disponible, que permeti explorar les dades de manera intuïtiva, facilitar-ne la comprensió i contribuir a reforçar la transparència i el coneixement públic sobre els serveis i recursos de protecció davant la violència masclista.

SERVEIS D’ATENCIÓ A LES VIOLÈNCIES MASCLISTES: TELÈFON 900 900 120

L’any 2024 es registren 201 trucades al telèfon 900 900 120 al Baix Camp, amb un predomini molt clar de les trucades fetes directament per la pròpia usuària. En concret, vuit de cada deu trucades (80,6%) les realitza la dona afectada, fet que confirma aquest perfil com la principal porta d’entrada al servei. Les trucades de familiars o persones properes representen prop del 16% del total, mentre que les fetes per professionals tenen un pes molt menor, al voltant del 2,5%. 

L’evolució del nombre de trucades al 900 900 120 al Baix Camp és fluctuant, presentant canvis clars de tendència al llarg del període analitzat. Des del 2021 que hi ha la xifra més elevada, el volum de trucades disminueix de manera sostinguda any rere any.

Pel que fa a la distribució per tipus de persona que fa la trucada, la pròpia usuària és el perfil majoritari durant tota la sèrie, amb un pes que s’ha anat reforçant amb el pas del temps. Al contrari, les trucades fetes per familiars o persones properes, que tenien més presència en els primers anys, han anat perdent protagonisme de manera progressiva. Les trucades de professionals es mantenen estables i en valors baixos al llarg de tot el període, sense canvis significatius.

En conjunt, l’evolució del gràfic mostra una tendència clara cap a un accés cada vegada més directe de les dones al servei 900 900 120, amb una reducció del paper intermediador de l’entorn i una presència testimonial d’altres perfils. 

RESPOSTA POLICIAL: DENÚNCIES

L’any 2024 es registren dinàmiques diferenciades de les denúncies per violència masclista segons el territori. Al Partit Judicial de Reus s’observa un descens del nombre total de denúncies respecte a l’any anterior, després d’haver assolit un màxim el 2023. A la província de Tarragona també es detecta una lleugera reducció el 2024, mentre que a Catalunya la tendència continua sent clarament a l’alça i el 2024 marca el valor més elevat de tota la sèrie analitzada.

Pel que fa al tipus de delicte, les denúncies per lesions i maltractaments són les més nombroses en tots els territoris i anys analitzats, seguides a distància per les infraccions de penes i mesures i pels delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual. La resta de tipologies tenen un pes molt menor en el conjunt de denúncies.

Concretament, al Partit Judicial de Reus, els principals tipus de delicte (lesions i maltractaments, infraccions de penes i mesures i delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual)  presenten una mateixa pauta evolutiva, un creixement progressiu fins l’any 2023 i una caiguda important el 2024. La resta de tipologies concentren un volum molt menor de denúncies, fet que fa que la seva evolució sigui més irregular i amb oscil·lacions més marcades.

Aclariment: Les denúncies recollides en aquest gràfic corresponen als delictes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere). Es tracta de violències exercides per la parella o exparella de la dona, competència dels Jutjats de Violència sobre la Dona.

Per a més informació sobre la definició i l’abast d’aquests delictes, consulteu l’apartat de conceptualització.

A Catalunya hi ha 49 partits judicials dels quals 25 pertanyen a la província de Barcelona, ​​9 a la de Girona, 7 a la de Lleida i 8 són a la província de Tarragona. Els 8 corresponents a la província de Tarragona son: Vendrell, Falset, Reus, Amposta, Valls, Gandesa, Tarragona i Tortosa. El partit judicial de Reus comprèn 27 municipis amb un total de 103.574 dones habitants al 2024: Alforja, Almoster, Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell, Colldejou, Duesaigües, Albiol, Aleixar, Argentera, Febró, La Selva del Camp, Maspujols, Montbrió de Tarragona, Mont-roig, Prades, Pratdip, Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, Vandellòs, Vilanova de Escornalbou, Vilaplana i Vinyols i els Arcs.

RESPOSTA JUDICIAL: ORDRES DE PROTECCIÓ I MESURES CAUTELARS

L’any 2024, el percentatge d’ordres de protecció concedides al Partit Judicial de Reus es situa en el 56,3% del total de sol·licitades. Aquest valor és inferior al registrat a la província de Tarragona (66,7%) i a Espanya (66,1%), però es situa per sobre del percentatge observat a Catalunya (48,1%), cosa que col·loca el Partit Judicial de Reus en una posició intermèdia dins del conjunt territorial durant aquest any. Tot i la millora respecte a l’any anterior, el nivell de 2024 encara queda lluny dels màxims assolits en etapes precedents.

En la comparació entre territoris, el Partit Judicial de Reus destaca per presentar percentatges d’ordres de protecció concedides especialment elevats durant una part molt significativa del període analitzat, sobretot entre 2014 i 2021, quan els valors se situen al voltant del 80%, clarament per sobre de la resta de territoris. La província de Tarragona també registra percentatges relativament alts, que oscil·len aproximadament entre el 50% i el 70% segons l’any, generalment per sobre dels de Catalunya. Catalunya és, de manera sostinguda, el territori amb els percentatges més baixos de concessió, amb valors que es mouen majoritàriament entre el 30% i el 60%, mentre que Espanya manté percentatges elevats, habitualment entre el 55% i el 70%, amb una evolució més estable.

Pel que fa a l’evolució temporal, el Partit Judicial de Reus presenta una trajectòria molt marcada per pics concrets, amb percentatges molt elevats entre 2013 i 2021, seguits de valors clarament més baixos tant abans com després d’aquest període, amb una caiguda des de nivells propers o superiors al 80% fins a valors al voltant del 50%. En canvi, a Tarragona província, Catalunya i Espanya s’observa una evolució molt més similar entre si: totes tres parteixen de percentatges elevats a l’inici de la sèrie, experimenten una tendència decreixent amb una caiguda sostinguda aproximadament entre 2011 i 2017, i posteriorment registren percentatges novament alts en el tram final de la sèrie, que es mantenen relativament estables fins al 2024.

L’any 2024 es concedeixen al Partit Judicial de Reus 218 mesures cautelars, una xifra lleugerament superior a la de 2023 (197), però que es manté molt per sota dels nivells previs a 2022, quan se superaven les 400 mesures anuals, evidenciant així la forta davallada iniciada a partir d’aquell any.

Pel que fa a la distribució interna de les mesures penals, les ordres d’allunyament i les prohibicions de comunicació són, amb diferència, les més freqüents en tots els anys analitzats i constitueixen l’eix central de la resposta cautelar. Les mesures civils també tenen un pes rellevant, especialment en els anys amb un volum global més alt de mesures. En canvi, la resta de tipologies (com la prohibició de tornar al lloc dels fets, les altres mesures penals o la suspensió de la tinença i ús d’armes) tenen una presència molt minoritària, mentre que les mesures privatives de llibertat i la sortida del domicili són pràcticament inexistents durant tot el període.

Aclariment: Les mesures cautelars representades corresponen exclusivament a aquelles adoptades en el marc d’una ordre de protecció (OP). No s’hi inclouen altres mesures cautelars acordades fora d’aquest procediment.